Emigdi Subirats i Sebastià

Antoni Pinilla és un d’aquells futbolistes exemplars, que han deixat una petjada inesborrable entre els afeccionats a l’esport rei, pel fet que ha estat gairebé dos dècades competint professionalment i a un bon nivell. Recordo perfectament quan va debutar amb el Barça a finals de la dècada de 1980, provinent dels equips inferiors. Aquest jugador, nascut a Badalona, formava part d’una pedrera inesgotable de jugadors d’on varen eixir els mítics: Pep Guardiola, “Txapi” Ferrer i Sergi Barjuan. Posteriorment,  va anar vestint camisetes diverses, fins que va fer casa a Tenerife (set temporades), un equip de gran record (amic per sempre!!!). Els darrers set anys, els de maduresa, els ha passat al Nàstic, al qual considera sense embuts com l’equip de la seua vida. Pinilla ha estat veritablement un esportista entranyable, amb lliurament total als equips que ha defensat, 7 en concret (sembla el seu número màgic): Barça, Salamanca, Tenerife i Nàstic. També ha vestit en nombroses ocasions la camiseta de la selecció catalana, durant les quals, amb el seu entusiasme i orgull, ha demostrat estima pels nostres colors. Massa sovint, solem magnificar els valors de les estrelles mundialment conegudes, i no valorem adequadament els mèrits de molts jugadors de casa que han deixat una petjada tremendament positiva en el futbol català.
Aquest és el cas d’Antoni Pinilla, que s’ha convertit en tota una institució al Nàstic, club amb el qual ha competit en tres categories distintes (1a Divisió, 2a Divisó A, i 2a Divisió B), i on, al 37 anys, continua sent un autèntic pilar de l’equip, l’espill de tants nous valors de la plantilla. 
Antoni Pinilla, gràcies per ser com ets!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!