Hola Emigdi, soc
mare d’un alumnede 4º C, ara que
finalitza el curs i desprès de llegir el teu escrit, voldria donar-te les
gràcies per la teva dedicació i entusiasme amb la teva feina, val a dir que jo mateixa he estat molt
sorpresa quanalgun diumenge el meu fill
s’ha connectat amb tu perquè li resolguessis algun dubte d’anglès, comentar alguna activitat del cap de setmana ó simplement comentar el resultat del Barça,
crec que aconseguir aquesta complicitat és el resultat de una feina ben feta.
Enhorabona!
Emigdi, tot i no haver-te tingut com a professor, tot i haver-te conegut tot just fa un any, tot i només haver anat a prendre alguna cosa en comptades ocasions, trobaré a faltar la teva persona. No és que anticipi una nostàlgia exagerada, però has de saber q m’has aportat molt al llarg d’aquests mesos. He intentat ser-te sempre proper, tenir-te per amic i crític de poesia, per metge de l’amor, perquè saps q sóc especial i tu m’ho has fet més fàcil (saluda als Jordis), he procurat entendre el debat independentista, ERC, CUP, SI, Reagrupament…parlant amb tu, riure no era un fet puntual, però un element habitual, aspecte molt bo…pq encara q diguis q tens poca confiança en certes coses en transmets molta. Seguirem parlant per internet eh! He de confessar q el Pau m’havia parlat increiblement bé de tu abans de conèixe’t però no per això et miro amb bons ulls. És per la mà estesa q ofereixes a tothom Emigdi, entre tantes altres coses, q ets una gran persona. És per la generositat, com quan em regalares aquells dos llibres per ajudar-me en el TR. Podria escriure fins esgotar el diccionari i q n’estiguessis fart de tants elogis, però no es tracta d’això…sinó de deixar-te un “Gràcies per tot” en un racó del teu cor.
Hola Emigdi, soc
mare d’un alumne de 4º C, ara que
finalitza el curs i desprès de llegir el teu escrit, voldria donar-te les
gràcies per la teva dedicació i entusiasme amb la teva feina, val a dir que jo mateixa he estat molt
sorpresa quan algun diumenge el meu fill
s’ha connectat amb tu perquè li resolguessis
algun dubte d’anglès, comentar alguna activitat del cap de setmana ó simplement comentar el resultat del Barça,
crec que aconseguir aquesta complicitat és el resultat de una feina ben feta.
Enhorabona!
Montse
Emigdi, tot i no haver-te tingut com a professor, tot i haver-te conegut tot just fa un any, tot i només haver anat a prendre alguna cosa en comptades ocasions, trobaré a faltar la teva persona. No és que anticipi una nostàlgia exagerada, però has de saber q m’has aportat molt al llarg d’aquests mesos. He intentat ser-te sempre proper, tenir-te per amic i crític de poesia, per metge de l’amor, perquè saps q sóc especial i tu m’ho has fet més fàcil (saluda als Jordis), he procurat entendre el debat independentista, ERC, CUP, SI, Reagrupament…parlant amb tu, riure no era un fet puntual, però un element habitual, aspecte molt bo…pq encara q diguis q tens poca confiança en certes coses en transmets molta. Seguirem parlant per internet eh! He de confessar q el Pau m’havia parlat increiblement bé de tu abans de conèixe’t però no per això et miro amb bons ulls. És per la mà estesa q ofereixes a tothom Emigdi, entre tantes altres coses, q ets una gran persona. És per la generositat, com quan em regalares aquells dos llibres per ajudar-me en el TR. Podria escriure fins esgotar el diccionari i q n’estiguessis fart de tants elogis, però no es tracta d’això…sinó de deixar-te un “Gràcies per tot” en un racó del teu cor.
Att,
Gerard