Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
El dia d’avui ha estat ben estrany en aquest diari personal on line. A l’apunt Mites en blau i grana (3): Gary Lineker, l’autor d’un dels comentaris l’ha anat repetint en infinitat d’ocasions. Jo els he anat esborrant per no caure en la repetició. Al principi, creia que podia ser algun problema informàtic, ja que a voltes arriben comentaris endarrerits o repetits. Poc després m’ha estat senzill lligar caps… Fa uns mesos un dels usuaris que solia escriure comentaris al bloc va amenaçar-me en, literalment, bombardejar-me a comentaris si jo no esborrava alguns de forts dels que es pengen amb freqüència aquí al bloc. He explicat mil cops perquè no esborro comentaris, i no m’extendré gens al respecte. Sembla que l’esmentat bombardeig ha començat!!! De fet, en un comentari de fa pocs dies ja vaig endevinar que passaria. El fruit d’aquest bombardeig és l’obsessió que algun/s lector/s té/tenen amb aquest diari personal on line. És increïble, però és així. Increïble, perquè es tracta de les opinions d’una persona sense cap càrrec polític, les opinions del qual es queden exclusivament aquí. I sóc lliure de tenir aquestes opinions!!!
He redactat aquest apunt no perquè hagin aconseguit fer-me cabrejar, amb la qual cosa els bombardejadors se sentin realitzats. Només l’he redactat per informar els lectors habituals del bloc, agraeixo el fet que en són molts, d’aquesta ridiculesa tan espantosament ridícula que ha passat durant tot el dia d’avui en aquest bloc. Tot plegat es resumeix en quatre adjectius: ridícul, fanàtic, obsès i espanyol.
He expressat en moltes ocasions la meua estima al País Valencià i la meua passió per la literatura escrita en aquest territori. Ara faré ús d’una típica frase molt valenciana: Que se’n vagen a fer la mà!!! que potser trobaran més gustet que bombardejant un diari personal on line.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el paio que fa això no pot ser altre que l’aspanyolot falangista d’Arenys. fote’l fora del bloc.
Hola Emigdi,
Anims!! Es una pena que una cosa de tan bon rotllo com hauria de ser un bloc personal, et porti aquests maldecaps. Fes el que creguis convenient i sobretot no deixi que t’afecti.
res de nou sota la capa del sol. Resulta que es del tot indignant i insopurtable la repeticio en “infinitat d’ocasions” d’un comentari ( quantes ocasions? quin comentari? ) i l’insult greu a comentaristes per part d’altres, no, curiosa objectivitat. Perquè no ens dius qui son els que se’n poden anar a fer la ma?. Ditxos de tu que ets bombardejat amb pólvora humida, aixo que dius que t’ha pasat, no deixa de ser aigua neu.
Es del tot inversemblant que hagis estat tant atent a la publicació de comentaris que en cap ocasió de les infinites que han hagut el vigilant no n’hagi enxampat cap, tot es molt “raro, raro, raro”.
Emigdi, deus despertar passions inconfesables a algú i en no veure’s correspost reacciona així… hehehe.
Bromes a banda, si tens un comptador de visites (a banda del de Vilaweb) segurament pots control·lar la ID de l’assatjador. O en tot cas també pots fer servir la moderació de comentaris. Trist és arribar a això, però útil.
s’han reanudat les imbecilades a l’apunt del Gary Lineker. Feina per esborrar… Ridícul… no sé si propi de persona mesquina i miserable com l’autor em qüalifica. Que increïble que algú pergui el temps llegint persones mesquines i miserables… Que ridícul el que està passant!!!
Quina quantitat de xorrades que s’han dit avui al voltant d’aquest tema.
Bueno, com que veig que han passat 24 hores i Emigdi no vol explicar aquest embolic, ja ho faré jo. Es estrany es seu comportament perquè ahir li vaig enviar un e-mail a emigdi@hotmail.com explicant-li perquè estava inserint repetidament el mateix comentari. Veig que ell no ho vol explicar, imagino perquè ja el va fer estar en el paper de víctima, això li encanta…
No es tracta de cap bombardeig, ni acós ni bajanades semblants, i no vull que es condemni sense proves a persones que no tenen res a veure (vigilant, independent… de tot, anònim, de moment, etc…)
Bé, la raó es ben senzilla : simplement el que vull es col·locar el meu comentari al seu lloc original. Resulta que el senyor Emigdi, últimament téla mala costum de inserir els seus comentaris tallant l’ordre cronològic de les “converses”, es a dir, se’n fot pel mig de mala manera i comentaris que estaven abans que el seu queden separats, i per tant es perd el fil del debat. Llavors, jo el que faig (ja ho havia fet més d’una i més de dos vegades) és un copy & paste de l’apunt, i tornar-lo a posar al seu lloc original.
Es veu que ahir el senyor Subirats tenia el dia una mica tort, i es va dedicar a esborrar el meu comentari cada vegada que jo ho l’afegia… i es clar, jo ho tornava a enganxar… aixì repetides vegades… (per cert, fa una estona ho he tornat a fer) fins que el senyor Emigdi, va petar i fa escriure aquest ridicul apunt.
Això es tot companys, no es un atac de la CIA, ni coses paregudes, podeu dormir tranquils !!!
ridícul. Increïblement pesat. Increïblement que algú vulgui manar al bloc personal d’un altre. Increïblement fora de lloc. I encara torna, i torna a posar el comentari al mateix lloc. Pregunta a qualsevol lector/a: aguantaríeu que algú posés 250 vegades una mateixa cosa en un diari personal vostre? Aguantaríeu que algú us digui si us podeu posar al mig, o contestar comentaris del teu bloc? Aguantaríeu que algú, encara actuant com va fer ahir i repeteix ara mateix, encara continuï amb el mateix? És que és tan ridícul el que fa aquest… Jo tinc una culpa, no tallar-ho en redó. Si desapareix l’apunt de Lineker, un grandíssim jugador i persona, és perquè em nego que aquest paio s’imposi dintre del meu diari.
i increïblement he hagut de guardar l’apunt sobre Lineker. És increïble que això hagi de passar a un diari personal, però ha estat així. També em trenca el cicle al qual pertany aquest apunt. I em fot, perquè tots els cicles d’apunts tenen molts seguidors, i fins i tot en moltes ocasions es guarden junts. Un desiquilibrat ho ha provocat. Ningú amb dos dits de front podria actuar d’aquesta manera.
És una vergonya que aquest morigan i els seus amiguets puguin desestabilitzar-te el blog personal.
No
són xorrades, emigdi, em sembla que si vas a la policia, aniran a pel
desequilibrat (el Morigan). T’ho dic de debò, no són xorrades com deia
l’altre, és un cas d’assetjament informàtic. Tens proves i ho pots
demostrar. Ells sí que tenen l’IP del morigan i ho arreglen ràpid.
A més a més ens farien un favor a tots els internautes de la blogosfera de Vilaweb i del teu bloc en particular.
Salut!
Força! No aconseguiran sortir-se amb la seva!!!
Ànims!
Emigdi, el comentari que hi ha sota amb el nom de follador, no l’he fet jo. Algú m’ha usurpat el nom. El falangista ha de tenir alguna cosa a veure.
Avui m’he reincorporat a l’activitat blocaire i, repassant el teu bloc (ja saps que en sóc una bona seguidora) i m’he trobat aquest apunt, amb els comentaris corresponents.
Jo també estic a favor del diàleg i de l’intercanvi d’opinion personals i per això segueixo el teu bloc, perquè hi exposes les teves opinions personals amb respecte, arguments i sinceritat. A mi també m’agrada poder debatir algun tema amb persones que opinin el contrari del que jo penso quan això ho podem fer amb respecte i intercanviant punts de vista perquè això sempre em permet obrir i ampliar el meu pensament.
Però fujo com de l’aigua bullint quan la persona que tinc davant i que discrepa de la meva opinió, em vol imposar la seva manera de veure les coses perquè pensa que només la seva és la bona. Perquè llavors tinc davant una persona curta de mires i, generalment, amb una actitud irrespectuosa cap a aquelles que discrepen d’ella.
Per això no entenc aquesta mania d’algunes persones d’entrar i intentar desestabilitzar els blocs i els fòrums d’opinió (ens hi em trobat al fòrum de la UOC “Comunitat nacional. Catalunya lliure”). És allò que em sembla tan perillós d’ “O estàs amb mi o estàs contra mi”.
Bé, ho deixo aquíe que ja m’enrotllat massa.
Només volia donar-te tot el meu suport i enviar-te moltíssima energia positiva a tu i a la teva família. Ja ho saps, però no costa res tornar-ho a dir: sóc una fan del teu bloc i del programa “Lletres ebrenques”.
Ah!! I aprofito per felicitar-vos a l’Araceli i a tu per haver aprovat les oposicions.
Endavant, Emigdi i felicitats per tota la feina que fas.
Una abraçada,
Janet