Avui dissabte, 29 de març, ha tingut lloc la primera trobada de blocaires de Vilaweb, la qual, com ja havíem anunciat en aquest bloc anteriorment, se celebrava com a conseqüència de la “juguesca” que el blocaire valencià Josep Blesa havia fet al barceloní Jordi Carbonell, en motiu de l’enfrontament entre el FC Barcelona i el València CF a les semifinals de la copa del borbó. Allò que suposadament era una trobada d’agermanament entre blocaires culés i xotos, ha servit senzillament com a excusa per conèixer-nos personalment i aprofundir l’amistat i relació, que ja teníem en el camp virtual. Aquesta mena de trobades són profitoses justament per carregar piles, per adonar-nos-en que formem part d’un col·lectiu amb inquietuds molt semblants, i que tenim mancances culturals igualment molt paregudes. De fet, hem enraonat una llarga estona sobre problemes socials, lingüístics i culturals de llocs ben distants d’arreu dels Països Catalans.
Com a ebrenc, m’enorgulleix el fet que s’hagi celebrat una trobada d’aquestes característiques per primer cop a les Terres de l’Ebre, al veritable centre de la nació catalana. Concretament, al restaurant Can Conill de les Cases d’Alcanar, vora la N-340.
Al matí, ens hem reunit per esmorzar plegats i visitar diversos edificis històrics del poble més meridional del Principat de Catalunya, Alcanar, entre els quals l’ajuntament i la històrica Casa O’Connor (que havia estat propietat d’una família irlandesa adinerada), en la qual s’estan realitzant obres de restauració per tal d’adequar-la com a centre d’interpretació del món íber. Hem de tenir present que el municipi d’Alcanar compta amb el poblat íber de la Moleta del Remei, de notable importància arqueològica. Hem comentat les curiositats de la casa (les pintures que adornaven les parets) i, en especial, l’espaiosa cisterna que abastia d’aigua tota la població canareva al segle XVII.
Durant el dinar, a base de marisc i paella, hem trobat el moment per comentar els temes destacats del moment, així com parlar dels nostres blocs respectius. No ha estat absent la polèmica pel nou transvasament que té previst realitzar el govern català, el qual ha deixat astorat tothom. Tampoc la crisi estructural d’ERC.
El blocaire valldalbaidí Toni “de l’hostal”, acompanyat de la seua guitarra, ens ha deleitat amb diverses cançons, començant per l’himne del València CF com a homenatge a Josep Blesa, organitzador de la trobada i seguidor de l’equip guanyador en l’eliminatòria anteriorment esmentada: “Amunt València, Visca el València, l’equip millor”. Els culés l’hem hagut d’escoltar amb nostàlgia, i l’hem aplaudit de cor! També ha interpretat la versió alemanya d’Al Vent, del mític cantautor de Xàtiva, Raimon, amb estrofes com: “Im Wind der Welt”. El repertori ha continuat amb una versió irònica sobre l’himne regional valencià (canviant el “per ofrenar noves glòries a…”, per “per no frenar, quan venia una curba”), o una curiosa cançó, “Sóc putero”, dedicada a un expresident de la Generalitat valenciana nascut a Cartagena, el nom del qual no recordo tot i que és una grandíssima persona i molt estimat per la catalanitat!!!
Després, com les senyores cambreres ja tenien ganes de plegar, hem seguit la conversa a l’exterior del restaurant escoltant diversos projectes de Vilaweb de boca del seu director, Vicent Partal, i “arreglant” la nació catalana… que bona falta li fa.
Diversos blocaires s’han convertit en fotògrafs amateurs i han fet una bona pila de fotos que immortalitzaran la jornada, entre els quals destaca el jove Àlex, fill del blocaire Jordi Carbonell. Vicent Partal ens ha obsequiat a tots els assistents amb el llibre de l’escriptor Biel Mesquida, que va escriure en un sol dia molt blocaire, en motiu de la celebració del centenari de la publicació de la famosa novel·la Ulisses de James Joyce, l’argument de la qual transcorria amb un sol dia igualment. Biel Mesquida és l’autor del primer bloc de Vilaweb.
Una trobada profitosa, doncs, que esperem pugui tenir continuïtat en altres indrets del país.
PD. les fotos corresponen als blocaires Jordi Carbonell, Marta Insa i Josep Blesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però sí és cert que venia en l’expedició valldalbaidina (que fou la més nombrosa, crec). I això que tu dius: on és la següent? El problema és la geografia del nostre país… però si hem resistit fins avui i ara, açò també ho podrem superar.
Bon dia.
El post ens el va llegir en Vicent en el cotxe amb els seu I-Phone, fent-nos la tornada més agradable.