Emigdi Subirats i Sebastià

Eduard Carmona va nàixer a Deltebre el 1983. Va formar part de l’antologia Pedra Foguera (2012) i per tant és company de generació dels aleshores joves i ara consolidats poetes catalans com Mireia Calafell i Pau Vadell.

* Ha participat en diversos recitals i antologies. És autor del Llibre Dels Errors ( 2009).
* També fa recitals poètics a domicili a canvi del sopar. O ho feia abans de la pandèmia —acompanyat d’un contrabaix, una trompeta, un teclat i una guitarra— i omplia menjadors anònims de música i poesia.
* Actualment, viu i treballa a Barcelona, a la productora Produccions Audiovisuals Antàrtida. Entre els seus mèrits hi ha el d’haver-se inventat la paraula ‘Bouesia’, que dóna nom a un festival multidisciplinari, nascut el 2005 a Deltebre i del qual ell n’és part activa.
* Es defineix a sí mateix com “dels que no acaben mai res del que comença”, i diu sincerament que teoritza i posa en pràctica el “Caos natural”, però malgrat tot ens ha enviat un poema per aquesta setmana.
* Té un bloc on penja alguns dels seus poemes: http://pamibotxa.blogspot.com/

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
BLEIX
deixar una pedra en una riba
que creixi el torrent
que creixi el torrent molt
que creixi tant que la gent s’ennuegui
que ningú no respiri metre duri la torrentada
que ningú no es mogui mentre duri la torrentada
que tothom tingui por durant la torrentada
que tothom tingui molta por durant la torrentada
que la torrentada s’acabi
que la gent respiri quan la torrentada s’acabi
que ningú no s’estigui quiet quan la torrentada s’acabi
que ningú no tingui por quan la torrentada s’acabi
que ningú no tingui gens de por quan la torrentada s’acabi
que la pedra no s’hagi mogut de la riba

història trista d’una palanca

buscava una palanca
quan em vaig regirar les butxaques
una palanca per moure el món
el meu món
la buscava a les butxaques
a la motxilla
l’hauria d’haver buscat en una fàbrica de palanques
la que tenia vella es va partir al primer intent
una que em van deixar era guerxa i no servia:
o hi feia molta força o hi renunciava
però jo volia moure el món!
la tercera era exactament la que volia
i la vaig emprar molt
i vaig moure una mica el meu planeta
que va acabar caient
en un camí
per on passava un altre planeta
que no havia necessitat mai una palanca
de la nosa es van semar tos dos
quan surt el sol per cadascun dels horitzons
encara penso en la palanca:
“si almenys hagués tingut un punt de suport!”

què és la penaa
és el forat al gra d’arròs
per on circula el so d’un fantasma de llençol
és Chris Isaak menjant puntes de coixí
és la gota freda que no saps d’on cau i et llepa l’esquena
és el desert un dia d’hivern cobert de neu blava
és no saber ballar la música que posen
és com quan marxes sense avisar i els amics et busquen
és un idioma desconegut en un país desconegut amb el que saps que et salvaries
és mitja volta i torna a creuar el bosc
és cap d’any entre tenebres
és un niu de caderneres esclafat per un nen que no sap de què va això de la bellesa
és pensar per què vas fer construir el laberint si no hi vol entrar ningú
és no tenir diners per tirar el laberint a terra
és demanar aigua des del llit en un deliri de la febre
és sortir de nou al caire del barranc després de pensar que si no volaves et salvaries i salvar-te
és tirar enrere en una cruïlla
és menjar de règim perquè sí
és fer un poema que es tituli què és la pena

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!