Poetes catalanes (63): Isabel Oliva i Prat

Isabel Oliva i Prat va nàixer a Girona el 27 de novembre de 1924. És mestra jubilada i poeta, que escriu sota el pseudònim d’Abelaïs.En acabar els estudis de magisteri i música, va exercir l’ensenyament.
* Els darrers anys ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals hi ha Jardí retrobat i Contrallum amb orquídia (Premi Mossèn Narcís Saguer 2001 i 2004 de Vallgorguina), Fil de vidre (Premi Marta Oleart 2002 d’Alella), Tema amb variacions (segon Premi Margarida Wirsing 2003 de Sant Feliu de Guíxols), el recull “Rellotge de vidre” dins d’El fil de sorra (Premi Joan Teixidor de Poesia de la ciutat d’Olot. Haikus en línia 2004), Viatge d’hivern (Premi ex-aequo de Poesia Enric Gall d’Òmnium Cultural de Terrassa) i Quadern de botànica (Premi de l’Ajuntament de Sant Gregori 2004). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha editat L’instant de l’àngel i Col·leccionista de tardes, poemes del barri antic de Girona. També col·labora a La Revista de Girona i a Senhal, a més d’altres publicacions culturals, i L’estoig del violí, Isabel Oliva ha obtingut el Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2007.

* Ha estat guardonada amb: 2000: Terra de Fang de Deltebre per Laberint de Dèdal; 2001: Guillem Viladot per Clau de silenci; 2001: Mossèn Narcís Saguer de poesia de Vallgorguina per Jardí retrobat; 2001: Rafael Sari de l’Alguer per Alfacs desolats; 2002: Maria Oleart d’Alella per Fil de vidre; 2002: Àncora -premi “Margarida Wirsing” de Sant Feliu de Guixols per Tema amb variacions; 2004: Joan Teixidor d’Olot ( Haikus) per Rellotge de vidre en Fil de sorra; 2004: Ajuntament de Sant Gregori- premis Sant Gregori- per Quadern de botànica; 2004: Viatge d’hivern (Premi ex aequo de Poesia Enric Gall d’Òmnium Cultural de Terrassa; 2004. Jocs Florals per a Gent Gran. premi Viola – ACA ( Assoc. Coordinadora per a Gent gran) de Barcelona.; 2005: Mossèn Narcís Saguer de poesia de Vallgorguina per Contrallum amb orquídies; 2006: V Certamen de Poesia breu d’Olot -Obra Social de la Caixa- finalista per Petites notes als marges; 2008: Goleta i Bergantí del Masnou per l’Estoig del violí; 2010: Jacint Verdaguer de Calldetenes – Ajuntament i Delegació d’Osona de Omnium Cultural-. per Les guardes del ventall; 2011: Josep Fàbregas Capell de Vila de Sallent per La Capsa Carmesí; 2011: Amics del Montseny de Viladrau per Paradís retrobat; 2012: Jocs Florals de Calella ( Bcn). Premi Francesc Castelles per Els àngels organistes; 2013: Miquel Arimany de Masies de Roda per L’últim revolt de la paraula; 2015: Premis Recvll de Blanes -premi Benet Ribas- per Passeig d’Hivern; 2016: Jocs Florals de Calella (Bcn) Premi Francesc Castells per Trompe l’oeil; 2018. Ateneu d’Acció Cultural (ADAC) de Girona. Concessió del Premi de Normalització Lingüística.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

VIOLÍ DE VIDRE

Només la mort podria arrabassar-li
el seu violí que sonava com
si unes mans invisibles tensessin les cordes
amb un arquet màgic. Era una noia japonesa
que tocava com a solista en un quintet de cambra.
Havia viatjat arreu del món.

Aquell dia, enregistrava un disc
de música barroca
i després de fer-se una fotografia
amb un colom a la mà, sobre el pont del Loira,
interpretava més lent que mai
el seu adagio.

Només la mort pogué arrabassar-li
el seu violí que sonava diàfan
com l’aigua.

http://www.memoro.org/es-ca/Girona–els-jardins–el-pare-i-una-poesia-personal_13225.html

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *