Poema “Si n’ets la porta, Perpinyà” de Roc Llop i Convalia.

Perpinyà, la capital nordcatalana, va ser una ciutat clau per a la resistència antifranquista. Va ser el bressol d’un munt de moviments catalanistes durant dècades. El poeta ebrenc Roc Llop i Convalia, polític anarquista i pedagog, (Miravet 1908-Vitry-sur-Seine 1997) va tindre un estret contacte amb molts exiliats que van romandre a l’altre costat de les Alberes, fet que el va portar a dedicar alguns poemes a la terra catalana sota domini francès. Al març de 1970, amb “Perpinyà, si n’ets la porta!”, ens retrata l’enyor mitjançant una agosarada defensa dels arrels, així com amb la reivindicació d’una ciutat clau per a milers d’expatriats, el veritable símbol de llibertat durant dècades, la qual el poeta vol considerar com a plenament catalana. Avui reivindiquem el poema amb orgull, no val la tristesa:

N’ets la porta, Perpinyà,
i el mur tota la frontera.
En l’altra vessant d’allà,
la llar oberta es delera.
Per quins corriols s’hi va?
Digues-me’n tu, la drecera.
Si és que la saps i hi tens mà
que ta germana ens espera.
Des de dalt del Castillet
albira’ns els bocinets
de nostra terra enyorada,
que tu també ets català,
i en la teva sang hi ha,
la sang del Pilós, barrada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *