Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
175. Alabat siga Déu: expressió usada en el sentit de quin remei! Una manera de dir que ja no es pot fer res, que sigui el que Déu vulgui.
176. Nyervi: tal com es pronuncia vora l’Ebre la paraula nervi a causa d’un canvi fonètic típic d’una palatalització (tot i no hacer so palatal al darrera en aquest cas. També el trobem en paraules dericades com nyerviós,,nyerviosa, nyervioset o nyervioseta.
177. Poligano: deformació fonètica de la paraula polígon industrial, molt usada entre la gent més gran a partir dels anys 1970 quan es van construir les primeres grans agrupacions industrials.
178. Amoto. Hi ha tot un seguit de paraules que antigament s’usaven amb una clara deformació fonètica, cas de: amoto, aradio, agrip. Sobretot eren usades pels nostres iaios, a partir de l’entrada del català a l’escola s’ha anat perdent tot aquest ús lingüístic no normatiu.
179. Allà-callà. Expressió que fa referència a de tant en tant, ocasionalment. Allà callà anem a la muntanya i fem una caminadeta.
180. Anar cego. És sinònim d’anar bufat, d’anar calent, d’haver-se emborratxat ja per costum. Es posa cego cada cap de setmana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!