Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Flamenc rosat en vol va fent son niu,
en eixe immens paradís terrenal,
camp amerat pel nostre estimat riu,
tot a l’ensems: reserva natural!
Far del Fangar, amb clara i verge arena,
a la Marquesa, la duna preservada,
per l’arrossar l’aigua roman serena,
tanta bellesa mai pot ser oblidada!
Trabucador, la platja del Garxal,
bell resplendor, hàbitat animal,
és la Tancada, llacuna del coll verd.
Buda divina, davant d’immensa mar,
la gran salina prop d’un bell palmerar,
l’Encanyissada, l’encant que mai no es perd!
El teu somriure, l’espill de llibertat,
regust terrible dels anys d’esclavitud,
raons per viure amb total dignitat,
deu ser horrible la manca de virtut.
Feres de guia envers la rebel·lió,
els ensenyares com romandre dempeus,
va ser ta via el vertader embrió,
car tant lluitares per aixecar les veus.
A l’autocar amb la cara alçada,
cap a la llar, sense ser doblegada,
l’obscur color, ton veritable emblema.
Dona exemplar, finida la jornada,
et vas negar a ser agenollada,
et dic de cor: ta força fou suprema!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!