Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

1 d'octubre de 2019
0 comentaris

Les meues estrofes petrarquesques (21)

foto de Emigdi Subirats.

Al Vallespir, nasqué nostre escriptor,
allà al Voló, lloc pagès i tranquil
terra de vi propera al Canigó.
és son guardó: l’origen ben humil.

És Perpinyà, bressol del literat,
accent ben ferm que aporta gran riquesa;
el català, parlar força estimat
que defensem tothora amb enteresa.

De qualitat, l’obra del narrador,
molt premiat com a gran colofó,
en un país amb lletra de primera.

Franco va occir aquest bon novel·lista,
té el goig de lluir que és independentista,
sent gran encís per la “terra” sencera.

foto de Emigdi Subirats.

És l’alguerès parla molt estimada,
ressons d’abans quan molts veïns l’usaven,
ciutat que ens és per tants mitificada,
molts catalans sa arrel aquí buscaven.

Atrafegada, mostra ferma defensa,
un munt d’afanys per fer-la popular,
dona lloada, tostemps afers comença,
que el pas dels anys sol fer consolidar.

Quan sa marina sent un galant accent,
tota una mina és eixe mot eminent,
ella és lloada pel seu constant treball.

Ben coherent, amb el cor d’activista,
força present son anhel senderista,
molt arrelada al país del bell corall.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!