Emigdi Subirats i Sebastià

7 d’agost
Ja ens trobem dalt de l’avió de retorn cap a la riba baixa de l’Ebre, envers eixa terra lluny llunya que remembrava Ramon Clavellet, un poeta alguerès que va intentar viure la seua Ítaka personal a la seua idealitzada terra catalana a principis de la centúria passada.
Ha estat una setmana carregada d’emocions i d’activitat. Aquest any hem volgut trobar-nos directament amb escriptors i cantautors, persones vinculades al conreu específic de la llengua nativa. Hem fet prevaldre el fet personal a l’associatiu voluntàriament. Durant la nostra darrera estada ja vàrem poder copsar prou bé el model ideològic de les diverses associacions que treballen per la difusió de l’alguerès. Aquest cop hem fet llargues xerrades amb persones ben representatives de la cultura algueresa, fet que ens ha servit per a nodrir-nos de debò.
Hem retrobat companys i companyes amb els i les quals vam contraure una bona amistat com: la Irene Coghene (motor de l’activisme cultural), el Mauro Mulas (pou de coneixements de tota mena), l’Antoni Martinelli (pastor i emblema de l’Alguer), Àngel Maresca (“lo barber” cantautor fidel a la llengua), Antoni Canu (veterà i emblemàtic poeta), Guido Sari (un gran poeta i intel·lectual) i Antoni Sotgiu (veterinari i apassionat de la cultura catalana).
Tanmateix, n’hem conegut de noves amb una trajectòria cultural o musical força interessant: Antonello Collendallise (cantautor abrandat i psicòleg), Francesc Santino Scognamillo (jove director de coral), Antoni Coronzu (un bon poeta i traductor resident a Torí), Giancarlo Sanna (periodista de la televisió local), Janin Ros (secretària de l’ofici de la Generalitat i filla del Pinell de Brai), També ens hem retrobat amb en Gustau Navarro, company de lluita catalanista i independentista des dels anys 1980.

Hem passat molts bons moments amb l’Antoni Canu. Demà mateix començaré a redactar el seu apunt biogràfic, fet que em fa una grandíssima il·lusió. Es tracta d’un dels grans homenots de lletra algueresos actual, i és tot un repte poder ser el seu biògraf.

Vull destacar igualment els llibres que ens han obsequiat durant aquests dies. Dedicaré el que resta de mes a la lectura algueresa, tant dels llibres de poemes i de cançons, com d’altres narracions i obres teatrals destinades als minyons o als adolescents. La nostra biblioteca algueresa ja és força extensa, viva prova de la vitalitat de les lletres alguereses i dels seus autors. Al cotxe ja hem escoltat part d’algun dels tres Cds que ens han regalat, tot un plaer igualment!

També marxem de l’Alguer amb il·lusió i allunyats de l’habitual derrotisme. Estem tips de sentir frases com: ningú parla català a l’Alguer, només hi ha castellanoparlants a Barcelona, ja no queda res de català a Eivissa, o està tot perdut a València. Ens han parlat en alguerès al forn de pa, a la botiga de queviures, a la parada dels torroners davant la Magdalenetta, a les parades de peix i de fruita del mercat, a alguns restaurants, a l’església de Sant Francesc, etc. Fins i tot aquelles persones que no el parlen habitualment han intentat d’enraonar en alguerès per comunicar-se amb nosaltres. Llavors, hi ha molta feina a fer, molt pel que lluitar. Durant el programa de televisió amb en Giancarlo Sanna vaig llençar un missatge molt clar: Genitors, pares i mares, parleu alguerès als vostres fills i a les vostres filles. Si es recupera la transmissió generacional, tot està per fer i tot és possible, com deia Martí i Pol.

El proper 22 d’agost ens desplaçarem a Prada de Comflent a escoltar els nostres amics Irene i Mauro que impartiran una xerrada en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Seguiré el contacte amb l’alguerès, que no hauré perdut ja que la feina em comença demà amb la biografia del gran Antoni Canu. A mos veure Alguer!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!