Traducció del poema Tema per l’anglès B, de Langton Hughes

Tema per Anglès B

El professor em va demanar que  anéa a casa

 a redactar una assaig ben meu aquella nit,

ja que seria el meu ideal.

No creia que fos així de simple.
Tinc vint anys,  natural de Winston-Salem, i de color.
Allí vaig anar a escola,  després a Durham, ara aquí
en aquest col·legi  que roman dalt d’un turó de Harlem.
on sóc l’únic alumne negre a classe.
En baixar les escales t’endinses pel districte,
a través d’un parc que creua Sant Nicolau,
la 8a i la 7a avinguda, per fer cap a  la Y,
La branca Harlem Y, on agafo l’ascensor
que em porta a la meua cambra, on m’assec per redactar el treball:

A la nostra edat, no és senzill distingir la veritat .
Tanmateix, sé què sóc.
Sento, guaito i escolto, Harlem, et sento:
Et sento i em sento — anem doncs— tu, jo, a parlar d’aquest treball.
(Et sento Nova York, també.) M — què?
Amb tot, gaudeixo menjant, dormint, bevent i enamorant-me.
M’agrada treballar, llegir, aprendre i entendre la vida.
M’encanta una pipa, el meu regal de Nadal
o els discs — Bessie, Bop o Bach.
El color de la pell no fa que m’agradin
coses diferents de persones  d’altres races.
Llavors, el meu assaig serà el d’un negre?

Com l’he fet jo, no serà com el d’un blanc.
Tanmateix, serà
una part de vostè, senyor professor.
Vostè és blanc —
però és una part de mi, com jo sóc una part seua.
Som nord-americans, oi?
De vegades, potser no vol ser una part de mi.
Ni jo una part seua sovint.
Però el cert és que ho som,

Igual que jo aprenc de vostè
Suposo que vostè aprén de mi-
malgrat sigui més gran — i blanc —
i una mica més lliure.

Aquest és el meu ideari per a anglès B.

 

Theme for English B

The instructor said,

Go home and write
a page tonight.
And let that page come out of you—
Then, it will be true.

I wonder if it’s that simple?
I am twenty-two, colored, born in Winston-Salem.
I went to school there, then Durham, then here
to this college on the hill above Harlem.
I am the only colored student in my class.
The steps from the hill lead down into Harlem,
through a park, then I cross St. Nicholas,
Eighth Avenue, Seventh, and I come to the Y,
the Harlem Branch Y, where I take the elevator
up to my room, sit down, and write this page:

It’s not easy to know what is true for you or me
at twenty-two, my age. But I guess I’m what
I feel and see and hear, Harlem, I hear you:
hear you, hear me—we two—you, me, talk on this page.
(I hear New York, too.) Me—who?
Well, I like to eat, sleep, drink, and be in love.
I like to work, read, learn, and understand life.
I like a pipe for a Christmas present,
or records—Bessie, bop, or Bach.
I guess being colored doesn’t make me not like
the same things other folks like who are other races.
So will my page be colored that I write?

Being me, it will not be white.
But it will be
a part of you, instructor.
You are white—
yet a part of me, as I am a part of you.
That’s American.
Sometimes perhaps you don’t want to be a part of me.
Nor do I often want to be a part of you.
But we are, that’s true!
As I learn from you,
I guess you learn from me—
although you’re older—and white—
and somewhat more free.

This is my page for English B.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *