El meu Emili Bonet (6)

Emili Bonet demostra tenir uns grans dots com a dibuixant. De fet, troba la inspiració fàcilment amb un llapis a la mà. És capaç de retratar acuradament el paisatge deltaic amb la seua fesomia més natural, amb el treball intens dels camperols, amb la laboriosa figura femenina com a complement absolut i imprescindible per tirar endavant, així com la força de l’animal tan necessàriaper desermar les centenars d’hectàrees de camp verge que formen la bellíssima planúria deltaica. Destaquen d’una manera especial els seus dibuixos a la tinta que giren entorn al tema bàsic de la dona, nus femenins en general que evidencien sensibilitat i domini tècnic. Va elaborar apunts molt acabats que contrasten amb altres de més lliures, sense parlar d’aquells en els quals acusa un cert tenebrisme que evidencia les seues inquietuds, ja que la submissió a unes normes excessivament rígides li resultava certament incòmoda. Posseia un excel·lent domini del dibuix que li permetia véncer obstacles de tota mena ja que sabia combinar el color amb mestria.

Fixem-nos en el següent comentri a Mundo Diario de 1976 d’un gran crític del segle XX, el reusenc Francesc Galí, que situava tota l’obra de Bonet en el marc de la figuració, tant l’escultura, la pintura om l dibuix, les quals enllaça en un tot. D’aquesta darrera faceta apunta:

Figuració que en el dibuix realitza mitjançant una suma de línies ipunts que, a la vegada que dibuixen, aconsegueixen una expressió indefectiblement escultòrica.

Una altra faceta emblemàtica ha estat la de retratista de ballet. La seua fascinació pel cos humà en dansa, que propicia la llibertat de moviments i l’elasticitat dels cossos, li ha permès d’aconseguir uns resultats magistrals. En els seus dibuixos de nus o de cossos amb sensació de moviment trobem el Bonet més autèntic, justament quan l’artista més gaudeix del seu propi producte. No ens estarem d’afirmar que ho va dibuixar tot. Si les sèries dedicades al ballet i als pagesos estan carregades de sentiments, no menys ho està el seu homenatge permanent a la maternitat. La dona en estat de gestació li ha inspirat tota mena d’esbossos. No podia ser d’altra manera, un esperit creador es veu tothora inspirat pel procés de creació de vida humana, que és el misteri més gran de la nostra existència.

Els seus calaixos es trobavena vessar de cares dels éssers més estimats, d’il·lustracions de personatges històrics, monuments com la Torre de la Carrova, episodis emotius de festa major, elements emblemàtics com el Carrilet, que va marcar la vida de diverses generacions d’ampostins i d’ebrencs. Ens ofereix una riquesa il·lustrativa francament enorme, com  viva mostra que l’autor necessitava exterioritzar el seu ampli univers de sentiments. Amb el llapis ho va aconseguir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *