El meu Manuel Pérez Bonfill (9)

A l’abril aigües mil i, amb ell, tres reconeixements més que l’enlairaven per les alçades. Dijous 21, l’Ajuntament de Campredó concedia el seu nom a la biblioteca municipal. Va haver-hi una alta presència d’escriptors que van visitar l’exposició d’exteriors que portava el seu nom, la qual estava situada al llarg del carrer de Benicarló. El lingüista Joan Beltran, l’exprofessor Octavi Iglesias i l’escriptor Manel Ollé varen realitzar la glosa de l’escriptor, en la qual varen destacar el seu paper com a professor de la Junta Permanent de Català als anys 1980. Sílvia Panisello i Emigdi Subirats, acompanyats pel jove Òscar Ologaray al violí, van realitzar una destacada recitació poètica de la seua obra. La Biblioteca Manuel Pérez Bonfill ja era una realitat
El dia següent, en el marc de la magnífica trobada literària anual que organitzava l’AMPA de l’Institut J. Bau per la Diada de Sant Jordi, es presentava el seu darrer recull narratiu, La Fira de Sempre i altres narracions, que incloïa cinc relats, un conte inèdit i un altre premiat en llengua castellana als anys 1950. Va ser una nova i potent iniciativa del seu president Ricardo Gascón, de la qual en vaig tenir cura personalment.
Pocs dies després, el dia 28, i com a colofó, la professora de teatre Manolita Nadal va dirigir l’adaptació dramàtica d’Abusos del ritual al saló d’actes de l’Institut J. Bau, que van posar en escena brillantment els alumnes del 2n de batxillerat artístic. Era tot un homenatge a la seua llarga tasca de difusió teatral que va realitzar durant tantes dècades.
El 23 de novembre, les II Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc que organitza la Biblioteca Marcel•lí Domingo, van incloure un monogràfic sobre la seua obra, en el qual varen fer ús de paraula Emigdi Subirats, Manel Ollé, l’actriu Sílvia Sabaté i l’actor Pere Ponce.
Òmnium Cultural Terres de l’Ebre va tenir dos iniciatives extraordinàries, que eren essencials per a homenatjar el seu tarannà literari de primera mà. Es van organitzar clubs de lectura dels reculls Abusos del ritual i Carrer de només un arreu de les biblioteques ebrenques: Flix, Ascó, Gandesa, Amposta, Tortosa, Ulldecona, Deltebre i Alcanar. “Què fa un alumne de literatura? Llegeix!”, solia repetir el professor a les seues classes. Aquesta activitat era, òbviament, necessària si volíem seguir el seu ideari.
A la vegada, va decidir donar el seu nom a la Mostra de Teatre Amateur que organitza anualment l’entitat, com a reconeixement al seu mestratge en el camp dramàtic durant tants d’anys a la ciutat.
Pel que fa als mitjans de comunicació, Jesús M. Tibau li va dedicar un dels seus programes televisius a Tens un racó dins del món, i també va tenir diversos programes dedicats a Lletres Ebrenques, d’Antena Caro Roquetes. Finalment, des del Consorci de Normalització Lingüística a les Terres de l’Ebre, de la mà del seu director Jordi Duran, es tirar endavant el web Els 90 de Manolo, un recull extraordinari de totes les activitats realitzades durant tot l’any, que ens suposa tot un arxiu en línia.
L’home de teatre, el narrador, el poeta, l’intel•lectual, l’home compromès, el professor mereixia un homenatge heterogeni com aquest a la seua ciutat. El seu treball lletrat conforma un univers literari de molt de pes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *