Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

6 de juny de 2017
0 comentaris

Haikus vora l’Iber (4)

La pluja fina
encomana vida plena
de matinada.

Aigua caiguda,
remullada la terra,
és ben rebuda.

Tro de tempesta,
el blau cel se sonora,
la llum marxa.

El llamp il·lumina
el firmament recrea.
l’ànima es calma.

Quan espurneja,
un xim-xim ens refresca,
l’aigua neteja.

Quan apedrega,
el camp sencer tremola,
natura ens llença.

Ruixat de tarda,
la vida és tota grisa,
el cor batega.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!