Q?oeESTIÓ DE CALLS JUEUS
Els calls jueus d’una ciutat representen el nostre
veritable passat, no gens llunyà i esdevenen la vertadera imatge dels nostres
orígens. Tots nosaltres tenim alguna cosa de jueus, atès que foren molts anys
de vida en comú, i d’aquest heretatge en podríem aprendre en lloc de
rebutjar-lo, així com cal reconèixer la gravíssima errada històrica de la
civilització occidental en fomentar l’antisemitisme i vessar moltíssima sang
innocent, en dedicar-se a perseguir, apartar i considerar pàries tot un poble.
Només cal recordar els holocausts antics i moderns per haver-nos d’avergonyir. L?estiu passat vaig tenir un
contacte amb els calls jueus, primer en visitar la ciutat de Gènova, a la Padània, bressol de jueus il.lustres i
ciutat exemple de fortalesa i dinamisme, mestra de l’art de la navegació i el comerç.
En el call jueu genovès es reviu la història amb tota la seva generalitat. Aquelles quatre pedres
gruixudes et poden explicar moltes coses, amaguen molts anys d’activitat i
demostren que mai no hem d’oblidar d’on venim. Per aquells carrers francament
estrets van conviure i circular els orígens dels nostres llinatges i recorden
la injustícia permanent, darrera l’esplendor que varen viure, tot i que
històricament amb massa por. Diuen que Colom era jueu i va néixer allí. a Tortosa també
el reivindiquen i sembla que amb coneixement de causa. El cert és que a Gènova
varen néixer molts Coloms, molts navegadors que volien conèixer món. I la
Gènova comerciant va estar dirigida per jueus, una ciutat que es va convertir
en l’ànima de l’univers conegut i van tenir moltíssimes colònies per la
mediterrània.
Curiosament,
una de les meues lectures d’estiu ha estat el llibre L’Atles furtiu d’Alfred Bosch,
premi Sant Jordi 1998, que per cert el
recomano a tothom. Doncs
la història també es desenvolupa a un call jueu, el de Mallorca, i em torna a demostrar el
dinamisme d’una societat que, coneixedora del perill, vivia amagada en un call,
però es feien forts i muntaven una pinya davant del perill i eren coneixedors
que quan vindrien maldades elles tindrien les de perdre. Els protagonistes de
l’Atles Furtiu es dedicaven a la cartografia i tenien veritable passió per allò
desconegut. Des de Mallorca passen al call jueu de Barcelona – que no conec – i
han de sofrir tota mena de linxaments, a
més de ser acusats de ser els
responsables de tots els mals.Narren històries fantàstiques de pobles
majestuosos, de civilitzacions existents que em pareixen tan llunyanes, on el
capitalisme no regnava i si l’oci, la cultura, la bellesa, la natura i les
relacions humanes.
L’any passat vaig tenir
contacte amb el call jueu de Girona, potser el més gran i bonic de Catalunya i
em va causar moltíssima impressió. És de visita obligada el call jueu de
Tortosa. Tots dos reuneixen històries i glosen un passat amb més importància i
esplendor que la reserva índia amb què les acientífiques distribucions
provincials han donat a les ciutats de comarques. tots dos són habitats per la
classe obrera, la que més pateixd les conseqüències de la discriminació més
moderna: droga, atur, enderroc de les cases més velles etc. I novament em fan
pensar en la injusta destrucció de la riquesa.
Sembla que darrerament el Vaticà s’ha adonat de l’errada històrica i gairebé
imperdonable de l’Església Catòlica envers un poble germà i, a mitges, ha admès
haver estat la culpable de provocar l’antisemitisme. Aquest és el primer pas
d’una necessària reconciliació que ens ha d’humanitzar a tots. No sé si l’estat d’Israel en la forma actual és legítim o
no, car hi ha moltes controvèrsies polítiques pel mig, i més en una terra
reivindicada per tantes religions, on regna el fanatisme i on els Estats Units
fan i disposen pels seus interessos particulars. També és un estat
extremadament militaritzat i mogut per la revenja, i no el fa de la meva
simpatia, precisament. Però en algun lloc has de viure aquest poble i la
solució raonada hauria d’arribar aviat, a més tampoc ens podem posicionar al
costat del fonamentalisme islàmic, que és capaç de fer autèntics disbarats.
Hauríem d’apartar del
nostre vocabulari el significat habitual d’expressions com ‘ ets un jueu’, que
volia dir ser avar, malvat, luxuriós i pecador, en canvi, podria significar
laboriositat i astúcia, mots justificats per al poble jueu.La història ens
hauria d’ensenyar quelcom, però sembla que som durs a lhora d’aprendre. La
història del poble jueu és trista i és la veritable llaga de la civilització
occidental. el mal no s’acaba o no el volen acabar.
D’altra banda, el català
és una de les llengües a la qual s’ha traduït més la literatura hebreva, donat
l’interès mostrat pel món jueu, i les conexions històriques que ens uneixen.
Apart de l’Alfred Bosch, anteriorment mencionat, en Vicenç Villatoro també va
guanyar un altre premi Sant Jordi amb ‘ Evangeli gris’ , que narra les desventures d’en Pare Sarabrigas, Maysmó Cresques, canvia
d’identitat se’n va a veure món i no es troba bé enlloc, té por de ser trobat i
que l’identifiquin, Finalment decideix tornar a casa, als seus orígens,a
recuperar la seua identitat i mor en una
de les esbojarrades cremades del call jueu.
La Lucia Graves, filla
del gran novel.lista Robert Graves, també
s’inspira en el call de Girona per a la seua
primera novel.la Un call ben cuidat i gran, lluny de la misèria i la
marginació, magestuós, que inspira els novel.listes.El call jueu de València també
ha estat d’interès per a molts novel.listes diverses vegades.
La nostra literatura
comarcal presenta molt pocs novel.listes i encara ménys de novel.la històrica.
És un gran buit cultural de les nostres terres, on hi ha molt bons poetes,
historiadors, escriptors de narracions curtes, però no hi ha ningú dedicat a la recerca històrica o a
les grans narracions. Tampoc les nostres terres han inspirat als grans literats catalans. Ningú s’ha fixat en el
call jueu de Tortosa per a novel.lar-lo.He estat llegint diversos assajos d’en
Ramon Miravall sobre els jueus, que presenten característiques ideals per a
basar-se en una novel.la ( si tingués suficient vocació dins la meua categoria
d’escriptor amateur segur que m’encantaria novel.lar-la).
Precisament en un any
que es compleixen el 850 aniversari de la Carta de les Franqueses que Ramon Bergenguer IV
atorgà als jueues de la ciutat, Ens hem de plantejar
perquè no som fons d’inspiració, perquè els literats catalans prefereixen
mirar cap a Mallorca i Girona, quan aquí al sud hi ha una terra a descobrir
literàriament, plena de mites i llegendes i de personatges històrics a
explorar.
Em ve a la memòria la
figura del Carrasclet, heroi guerriller prioratí, que no ha estat font d’inspiració
de gaires novel.listes que vagin a la recerca d’aventures fascinants i
memorables, el mateix bandoler Panxampla,
els maquis del Maestrat etc. Ens hem mirat massa al melic durant
massa temps, és significatiu el fet que en dues dècades no hi hagi hagut cap
conseller de la Generalitat nascut o en residència a les nostres Terres. Als programes de Catalunya Ràdio d’opinió es
troben a faltar la presència d’un
ambaixador de la nostra terra, així com en la majoria de revistes documentals. Estem
quedant-nos enrera, novament moguts en un particularisme intern, mentre vint-i-tres
anys de pujolisme sembla que no han
estat suficients per descobrir les nostres terres a la resta dels Països Catalans.Voldria veure un monogràfic sobre
la literatura Ebrenca a la revista El Temps, o al suplement de lletres del
diari Avui. Ja és hora que les nostres terres esdevinguin font
d’inspiració històrica i es donin a conèixer arreu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que és un llibre bellíssim, dels millors de la literatura catalana.
Respecte al call de Tortosa, tinc a casa còpia del pergamí de la donació i fins i tot em sé bona part del text de memòria. És molt interessant que els concedissin un enorme conjunt d’edificis, el de les drassanes califals protegides per un mur i disset torres.
Dels calls jueus dels Països Catalans no en queda gaire res, a banda de l’estructura d’alguns carrers i encara. La majoria de es cases del call de Girona són dels segles XVII, XVIII i XIX.
llàstima!