Emigdi Subirats i Sebastià

Jo, Lluís Companys Jover, trobant-me al Castell de Montjuïc sotmès a un consell de guerra escric aquest document…A tots els que m’han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de què m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.

Avui 15 d’octubre de 2007, es compleix el 67è aniversari del seu assassinat per part del règim franquista. Li dediquem aquest poema "Països Catalans" (dintre del cicle Les meues pàtries de sojorn i de desig), de l’escriptora ebrenca Cinta Arasa (presidenta de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana).

Guia’t per l’olor de tarongina/ seguint el mar/ i amara’t d’aigua./ Rendeix-te als pins,/ si no pots més, quan la pell/ et venci./ I encara,/ que les oliveres et consolin/ si et sagnen els genolls i els canells./ Però no oblidis mai/ que el camí l’has de fer sencer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!