CAMPREDONENCS A SOISY SÛR ÉCOLE

Catalunya ha estat terra d?emigrants. A partir dels anys 1940 la població catalana es va escampar arreu. Molts catalans hagueren de sofrir un dolorós exili polític que va durar gairebé quatre dècades, altres van marxar a la recerca de millors condicions de vida. Val a dir que aquest fenomen ha ajudat a obrir les ments dels ciutadans i ha convertit el nostre país en una terra oberta i acollidora, tal com altres terres ho han estat amb els catalans i les catalanes. Campredó es va apuntar notòriament a l?onada migratòria. Els campredonencs varen optar majoritàriament per dos països veïns amb òbvies afinitats lingüístiques, França i Suïssa.

El poble de Soisy-sûr-école, de la regió de l?ille de France, va anar rebent durant el període que va des de 1957 fins a 1970 una cinquantena de treballadors campredonencs per a realitzar diferents treballs agrícoles, especialment en l?aclariment i la recollida de la remolatxa de sucre. El primer contacte amb aquesta població es va produir amb els senyors Joaquim Roca, Francesc Sebastià i Pere Sanahuja, que en qualitat d?exiliats polítics varen fer-hi casa. Joaquim Roca va tornar a trepitjar Campredó el 1955, després de l?obertura de fronteres per part del règim franquista per a aquells que no tenien delictes de sang, i va oferir la possibilitat d?obtenir uns contractes prou ben retribuïts als diversos latifundis de la regió parisenca. Francesc Sebastià va tornar definitivament al poble després de 17 anys d?exili. Mentre que en Pere Sanahuja, vell lluitador republicà que va ser empresonat al vaixell Manuel Arús pels fets del 6 d?octubre de 1934, va morir en un accident laboral a l?anomenat Moulin. La seva dissortada història ha quedat narrada en la novel·la ?El Vent de dalt? (1997), del seu besnebot i escriptor palamosí Xavier Guillamon. La resta de treballadors campredonencs el recordaven cada any portant-li flors a la seva tomba com a mostra de la solidaritat que existia entre els emigrants.

En Louis Nivelett, en Brié, na Madeleine Loste (coneguda com la Mademoiselle), foren els tres principals propietaris que reberen mà d?obra campredonenca. En els records dels campredonencs emigrats està encara ben viva la imatge de l?emblemàtica ?Ferme de Montecoi?, propietat de Mademoiselle Loste, la qual va acollir bona part dels treballadors, els quals tenien empleada una dona campredonenca que s?encarregava de la vestimenta i de la cuina.

El 1956 va ser l?any de la Gelada. Aquesta data va marcar durament la població, i encara forma part de l?ideari del record d?antany ciutadà. Frases com ?em vaig casar l?any de la gelada? omplen el vocabulari quotidià. L?any següent, 1957, ara fa 50 anys, varen anar els primers emigrants del poble a Soisy.  Els treballadors de Campredó i de la resta de les Terres de l?Ebre havien de marxar amb un contracte prèviament signat per part del propietari, donat que Catalunya no estava inclosa dintre de la zona considerada com a ?remolatxera?, mentre que altres camperols de les zones nòrdiques de l?estat podien accedir a un contracte a la mateixa oficina d?emigració de la població guipuscoana d?Irun. L?estació de tren fou testimoni d?un panorama singular, els acomiadaments familiars als homes que amb maletes gruixudes agafaven el popular ?Ligero? de les 6 de la matinada amb destinació a la ciutat basca fronterera.

Els guanys que aquests emigrants pogueren aconseguir suposaren una bona injecció de divises per a l?estat, per la qual cosa el règim potencià els camins d?emigració durant diverses dècades. El canvi monetari favorable els permetia gaudir d?un nivell econòmic superior a la gent que es quedà, alhora que s?invertien els guanys en finques i horts per a un futur establiment al poble. Aquesta relació laboral s?anà acabant a partir de meitat dels anys 1960, quan les obres de construcció del Polígon Industrial Baix Ebre va donar feina a bona part de la població. L?any 1975, el matrimoni format per en Josep Ferré i la Cinta Subirats foren els darrers en tornar definitivament a la terra nadiua.

La majoria de campredonencs, com a bons catalans, compleixen la idea de tornar a casa. El coneixement de la llengua francesa per part dels campredonencs és significatiu, la qual cosa ha contribuït a crear una societat mestissa, amb una bona relació entre altres cultures i països. Avui dia són moltes les famílies locals, ja en edat de jubilació, que reben les corresponents retribucions de l?estat francès o suís, i novament el major potencial econòmic d?aquests països francòfons els torna a beneficiar econòmicament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!