GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

11 de gener de 2011
Sense categoria
0 comentaris

JOSE MARIA SANZ BELTRAN, ?LOQUILLO?

Loquillo, condenado a tres meses de cárcel por dar un puñetazo a un hombre

El cantante deberá indemnizar además con 3.500 euros a la víctima, que cayó al suelo y sufrió varias heridas a causa de la agresión.- Los hechos sucedieron a la salida de un pub de San Sebastián en agosto de 2009 (El Pais, 3, desembre, 2010)

Feia força temps que volia dedicar un dels meus modestos “posts” a aquest ‘gran cavaller’ del rockabilly aquest Elvis de fireta que, amb la noticia de l’entradeta ja es retrata tot solet. Avui, llegint el Crònica.cat, he vist que era el millor dia.

Segons recull aquest digital, “El cantant Loquillo continua renegant de Catalunya i explica en una entrevista a Interviu que ha marxat de Barcelona, la seva ciutat natal, perquè no vol ‘pagar impostos a Catalunya’ i perquè ‘Barcelona ha perdut la seva identitat”. Tanmateix, a la citada revista Interviu, el ‘dandi’ (com li agrada auto definir-se) es definit d’aquesta manera pel periodista-llepador : “Loquillo está en el vestíbulo del hotel. Es alto. Muy alto. Con el tupé impecable, igual que su traje a medida y el pañuelo de seda al cuello. Por descontado que lleva gafas de sol, unas clásicas Wayfarer de Ray-Ban. No hay nada que le dé más rabia que el hecho de que la gente piense que un roquero tiene que ser cutre. Él se considera un dandi. Quiso triunfar para salir del barrio (jo, si fos del Clot m’emprenyaria, la veritat). Siempre se aloja en hoteles de cinco estrellas; siempre en la suite. Piensa que lo mejor de ser una estrella es que se note”.

“Vive con su familia en San Sebastián desde hace cinco años. Dejó Barcelona, su ciudad; aduce, entre otros motivos: “No me da la gana de pagar impuestos en Cataluña”, y matiza que, además, Barcelona ha perdido su identidad”.

Més història al voltant d’aquest ‘gentleman’, ara a la revista Época que té la tendència que té: “Si vives en Cataluña y no estás por la labor del chanchullismo, eres un facha. Y anticatalán ya es todo aquel que vive en España. Deberían leer historia, porque se ha vendido a los chavales que los españoles invadieron Cataluña” (suposo que, segons aquest il·lustrat, Felipe V deuria de ser de Calella de Palafrugell i va baixar a Barcelona de compres)

Segueix: “El cantante considera que esta actitud ha acabado provocando una diáspora de los artistas catalanes a otros puntos de España: “De mi generación se ha ido todo el mundo. En una cena, creo que Loles León dijo: ‘A mí me echó Pujol de Barcelona’. Salió mi compañero Sabino Méndez y dijo: ‘Nosotros resistimos a Pujol, nos ha echado el Tripartito’. Las bandas más importantes de Barcelona de aquella época nos fuimos todas”. Loquillo tiene claro cuál es la razón de que se marchen los artistas: “Los políticos tienen claro que cultura catalana es la que se hace en catalán. Punto. Eso te dicen”. Primer, nomenar ‘artista’ a la Loles León, la del ‘manifiesto’, la botiflera, la renegada o al tal Sabino Méndez, A pesar del abandono de Sabino Méndez en 1989 (por problemas con la heroína y diferencias con el resto)” (Wikipedia) em sembla, si més no, excessiu.

Las bandas más importantes, suposo, deurien ser ells i la del seu amic Carlos Segarra, Los Rebeldes. Com es pot observar, genuïna cultura catalana.

Podríem seguir amb manifestos, vomitones en contra del país que el va veure néixer mal li pesi, reflexes de les seves abraçades espanyoles, signatures de manifiestos i altres galindaines o, com diu l’encapçalament, cops de puny a un pobre Llàtzer.

Resumiré dient que el tal ‘Loquillo’, te un autoodi que no se’l acaba, és un músic si més no discutible, tirant a pèssim –pel meu modest gust-, és un prepotent i un cregut i, malgrat ell es pensi que es tot un dandi, realment és el que en dirien un “freaky” de la espanyolitat.

Loquillos, Loles Leones i demés especies, com diu el bonic programa de RAC1, ‘La Segona Hora’: “Us felicito, fills”, però no aparegueu per aquí que no us necessitem.

I tranquils, no us reclamarem per a res. Quan no tinguem compreses o paper del lavabo, anirem al ‘Súper’ a comprar-ne.

Per si tens la mala sort de llegir-me: SALUT I INDEPENDÈNCIA!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!