Voldràs
Al meu avi Serà l’olor d’una figuera vella que a mig camí farà aturar els teus passos de caminant. Clouràs els ulls i mentres et preguntis per quin motiu t’atures veuràs la casa oberta, la bassa quieta,
Al meu avi Serà l’olor d’una figuera vella que a mig camí farà aturar els teus passos de caminant. Clouràs els ulls i mentres et preguntis per quin motiu t’atures veuràs la casa oberta, la bassa quieta,
El viatge La meva postal d’agost comença a la fila de la porta d’embarcament de l’avió. Hi ha dos capellans vells cansats i un parell de monges motxil·leres que esperen drets que s’obrin les portes. Me’n vaig al Caput Mundi. A Termini hi fa un caldo da morire, totalment infernal. I, precisament, directament del bus
Després de la tragèdia de Lampedusa, ja fa gairebé dos anys, Erri de Luca va escriure la Preghiera laica, que m’he atrevit a traduir. Pregària laica Mar nostre, que no estàs en el cel, i abraces els límits de l’illa i del món sigui beneïda la teva sal, sigui beneïda la teva conca. Acull les plenes
Alcover és un poble de l’Alt Camp, provínica de Tarragona. No sabia exactament per quins motius es coneix aquest indret, però hi vaig anar per dues raons. Primera, perquè no tinc cotxe i em moc amb tren, i a Alcover el tren hi arriba. I segona i principal, perquè Alcover és un lloc de pelegrinatge
La Concetta, l’Alexandra i jo ens trobàvem immerses en una ruta de teatres romans okupats i vam anar a petar al Cinema America. Hi havia rastes, birra i porros. Del cinema America i de la gent que ens està salvant el patrimoni en parlarem un altre dia, que prou s’ho val. Avui parlarem del documental
Vaig estar arrossegant la Júlia durant hores per uns carrers glaçats perquè volia menjar conill a un lloc que ja-veuràs-que-t’agradarà-molt. L’Augusto és d’aquells llocs on s’hi torna. Hi havia anat per primer cop amb la Marta i la Joana quan començàvem a ser joves, però d’això ja fa uns quants anys. El local era a
D’entre els bombardejos de la Guerra Civil Espanyola n’hi ha un que destaca per sobre dels altres: l’atac sobre Barcelona dels tres dies de març del 1938. El 16 de març es va reunir el govern espanyol legítim que en aquell període era presidit pel comunista Juan Negrín. El Palau de Pedralbes feia la funció
Hi ha un lloc comú en el record de tots que s’anomena millor lloc del món. En la major part dels casos es materialitza en forma de peus bruts, tendeix a coincidir en el temps amb l’agost i generalment se situa entre els tres i els catorze anys de vida. La resta de característiques del
Potser els pessebres haurien de durar tot l’any. Quin goig. Però no!, per la candelera diu que s’han de treure. Primer les figures. Embolicadetes amb paper de seda blanc se’n van de dret a la capsa vella de sabates, una altra mena de cova encara més fosca que la que estem apunt de desmuntar. Sense
El meu bon amic i veí Sergi Sancho i Fibla, humanista i molt més, m’explicava no fa gaire l’avenç històric que havia suposat abandonar els rotlles de pergamins i passar-se als còdex. Això va ser entre el segle III i el IV després de Crist, no fa pas tant. Els còdex són, vaig aprendre durant
Romans són els nostres avantpassats, la nostra entrada a la cultura -en majúscules- i la nostra llengua. Italianitzant és la nostra arquitectura romànica, la nostra pintura gòtica i els nostres espais renaixentistes. I potser les nostres ulleres de sol. Totes aquestes coincidències gens casuals, i moltes d’altres, miraran de ser detectades i analitzades, d’article en