La discreció perduda

Durant tot el llarguíssim procés de negociació del nou finançament el president de la Generalitat ha fet honor al seu estil. Prudència i discreció. Més d’una vegada Montilla ha respost, sec, a les preguntes dels periodistes amb l’advertència que ell no especulava. Tot molt digne i molt seriós. Però vet aquí que, segons sembla, el serial s’acaba i ara cal començar a vendre la burra coixa com si fos un pura sang. El finançament no serà cap meravella, però la plantilla que ha fabricat el PSC indica que cal reivindicar-lo com “el millor de la història”. La maniobra no sorprèn gens, però sí que ha sorprès que hagi estat el mateix Montilla qui l’hagi fet seva abans d’hora. La setmana passada el president ja reivindicava el pacte amb bombo i més bombo. ¿Però no havíem quedat que no se n’havia de parlar fins que no estigués subscrit? On ha anat a parar l’estratègia negociadora? Els nervis li han fet perdre la discreció, president.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *