Una part de les esquerres governants, convertides al realisme polític per la tossuderia dels fets, mantenen una espurna de nostàlgia dels seus antics fogots revolucionaris. Normalment, amb les coses de menjar no la poden exercir. Però hi ha terrenys on encara poden sentir que el seu vell esperit revolucionari no és mort. Un és la política internacional; per això hi ha tan antiamericanisme i tan castrisme atmosfèric. Un altre, l’actitud davant de les protestes juvenils. Les esquerres governants miren amb nostàlgia i simpatia les ocupacions imposades a les Universitats i l’assemblearisme coactiu on s’alimenten. És la manera de ser revolucionaris per delegació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!