EL SANATORI DE SANT JOAN DE DEU

La tuberculosi no tenia aturador a les escoles barcelonines dels anys vint. Era una malaltia que encara no disposava de cap tractament químic i s’aconsellava, com tractament guaridor, que els afectats estiguessin en un ambient saludable i assolellat.
L’espai que es va considerar ideal per les seves virtuts curatives va ser la platja del Vendrell, tocant al barri marítim de Calafell. Els estudis dels Germans de Sant Joan de Deu, fets a tota la costa catalana, van determinar que la platja penedesenca era la millor pels nens malalts, molt segura per la mainada, de sorra molt fina i on el mar tenia una gran quantitat de iode.
Primer van portar la canalla a una vella masia a la que afegiren unes casetes de fusta. L’any 1924 una subscripció popular va permetre disposar dels diners suficients per construir un edifici especialment dissenyat pel germà Rodriguez Arias. Fou una de les primeres construccions del racionalisme arquitectònic a Catalunya. Tota la construcció estava aixecada sobre pilars per afavorir la ventilació i per permetre la circulació de l’aigua del mar si aquest creixia. El sanatori de Sant Joan de Deu el va inaugurar, el 23 de maig de 1929, Alfons XIII.
El 23 de juliol de 1936 un grup de milicians penedesencs van assassinar sis germans del sanatori, cosa que va comportar la dispersió  de la resta. Els assassinats van ser beatificats pel papa Joan Pau II el dia 25 d’octubre de 1992. L’establiment va ser utilitzat durant la guerra com a hospital de reraguarda del front de l’Ebre, en ell exercí el Dr. Josep Trueta.
Ocupat el Penedès per les tropes franquistes i retornats els germans al Sanatori, la moral nacionalcatòlica va fer posar cartells demanant als banyistes que no passessin per davant del sanatori amb banyador.
L’any 1969 la comunitat va optar per vendre’l. Va adquirir l’edifici, i les 2,5 hectàrees de terreny, una empresa d’assegurances de Julio Muñoz Ramonet. Múñoz va ser una icona de totes les misèries morals del franquisme. Gràcies a les seves connexions amb el règim controlava els contingents d’importació de cotó. Va posseir quaranta empreses tèxtils, Can Batlló, els magatzems El Siglo i El Águila, alguns Bancs i asseguradores, el Palau Robert de Barcelona, el Palau del Marquès d’Alella del carrer Muntaner, i l’Hotel Ritz. Ramonet fou un malalt del poder i de la glòria: En el cielo manda Dios y en la tierra los Muñoz, fins que va explotar.
L’edifici del Sanatori patí les conseqüències “muñoz” i durant anys va estar abandonat. En una subhasta ho va comprar una immobiliària per enderrocar-lo i fer-hi pisos. Calafell va organitzar una campanya per salvar-lo i l’ajuntament del Vendrell el va catalogar i protegir. Finalment l’any  1999 aparegué un comprador per convertir-lo en un hotel balneari de luxe.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *