Feia uns dies que hi havia un buit molt gran dins nostre, era un somriure que ens faltava, un somriure que ja no podríem tornar a veure però sí recordar, se’ns feia difícil creure’ns-ho quan ens van donar la notícia, però era una cosa que havíem d’acceptar, formava part d’una vida. La tendresa i la dolçor que ens donava l’Aina al veure-la passar. Sabem que estàs aquí, però sense poder-te veure, sabem que estaràs sempre als nostres cors. No podrem oblidar mai el teu somriure, i tampoc et podrem oblidar a tu. Sempre estaràs a la nostra memòria, simplement perquè t’estimem i perquè no hi ha una persona millor i que sempre pensi bé de tothom, quan et veiem passar, sempre anaves amb un somriure dibuixat a la cara, aquell somrirue que ara ens falta, i que només podem recordar. Hem passat tants moments amb tu, i tots quedaran grabats dins els nostres cors, perquè mai t’oblidarem, perquè ens vas donar felicitat, ens vas fer riure, ens vas fer feliços i això mai s’oblida.
Sempre estaràs als nostres cors.
T’estimem
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Alba i Júlia us felicito per aquest comentari, quan el vaig llegir juntament amb la Marina, em va agradar molt, i os felicito perquè es nota que us hi vau esforçar!! Adeu wapass