Sembla que en Portabella ha volgut salvar el cap abandonant
el vaixell. Són ben sobirans de fer el que els sembli millor però, per la
mateixa raó, estic convençut que ICV hem de ser al govern municipal de
Barcelona. I hi hem de ser marcant la diferència respecte als socialistes,
fent-nos visibles com a organització i fent visibles les nostres actuacions en
el govern de la ciutat. Actuacions d?esquerres i ecologistes de debò.
La fugida d?ERC ens obligarà a negociar molt i bé. I a
fer-ho de forma clara i transparent perquè la ciutadania en sigui conscient i
no vegi tripijocs on no n?hi ha d?haver. El PSC haurà d?assumir que només té 14
regidors i nosaltres que només en tenim 4 i que amb 4 es pot fer molta feina,
però sense caure en el voluntarisme. Els socis han de tenir clar que som
necessaris i actuar en conseqüència, perquè ni som marca blanca, ni som
incondicionals.
Aquest mandat s?ha de caracteritzar per les polítiques de
proximitat, clares, transparents i progressistes. La Barcelona en minúscules. I nosaltres hem de fer-ho
possible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo, això de les esquerres, francament, no sé que vol dir. Des que ja tinc una edat, tendeixo a jutjar les coses pels fets, i no pas per les intencions, les etiquetes, o les pressumptes ubicacions. I fins ara, el cert, és que cada cop costa diferenciar aquest ajuntament teòricament d’esquerres respecte de gestions com la de Porcioles.
Fet núm. 1. L’especulació continua desbocada. L’habitatge protegit, que és un dret, passa per un ignominiós procés de sorteig (com si els drets se sortegéssin).
Fet núm. 2. La ciutat s’ha venut per un grapat de dòl·lars. Ja no és la meva ciutat ni la de les darreres tres generacions de la família. Està pensada exclusivament per al turisme (de luxe o de borratxera) Per cert, ja gairebé tots vivim lluny d’aquesta madrastra anomenada Barcelona
Fet núm. 3. Les úniques polítiques pretesament d’esquerres tenen forma de pedaços. I d’això, abans se’n deia caritat, i se’n preocupaven les beates casades amb els explotadors. (jo també sóc historiador)
Fet núm. 4. Ara estaràs temptat d’excusar-te dient allò de la globalització, la realitat i altres trists consols. Aleshores, per què serveixen aquelles organitzacions que es pretenen d’esquerres? Us en dono unes quantes idees als d’esquerres.; fixar per decret els preus dels pisos (abaixar-los a una tercera part, el que realment valen); imposar una taxa de cent euros a cada empresari que sostcrigui un contracte temporal; eliminar les subcontractacions i fer que els serveis municipals siguin coberts per personal directament contractat pels ajuntaments (sense intermediaris que es dediquen a parasitzar).
Si no, us en dono una alternativa. Passeu-vos a la dreta. Ningú no ho notarà, i se us agrairà el gest per la sinceritat.
En resposta al comentari anterior està molt bé fer aquest discurs tan global i no concretar res a Barcelona. És a dir l’augment tan significatiu del servei de teleassistència no és res, la política d’atenció a les persones sense sostre no és res (avalada pel conjunt d’entitats que treballen en aquest camp), l’oposició a l’ordenança del civisme no és res, la instal·lació de "narcosala" a la Vall d’Hebron no és res, el reconeixement internacional per la promoció de l’energia alternativa no és res … Segur que ens hem quedat curts, segur que hem de canviar coses (les votacions ens ho han deixat clar) però dir que totes les polítiques són iguals és fals i manipulador.