L'Aleix a ca la Toca

És curiós, si més no, veure que vuit anys després que aparegués l’anomenat Informe Roca, i que al Lluçanès es visqués una autèntica mobilització social per reclamar la comarca, fins ara els polítics no hagin fet un pas endavant en aquest tema. La veritat, i com diu la dita, més val tard que mai. Només faltaria. Però no deixa de ser sorprenent. Fixem-nos, per exemple, que en aquest període de temps s’han fet moltes coses al Lluçanès per reclamar la comarca, la majoria des de la societat civil -com va venir a dir ahir la presidenta del Consorci estalviant-se de dir el nom de la plataforma El Lluçanès és comarca-, però entre aquestes, moltes han rebut el suport dels partits polítics -PSC, CiU, ERC, ICV-, dels ajuntaments  -10 ajuntaments van aprovar un mateix dia una moció en aquest sentit- i de les candidatures municipalistes -21 de 23 l’any 2003-. O sigui que els polítics no poden dir que no ho sabien. Simplement que ells prefereixen fer el paper d’això que s’anomena l’efecte tafaner: aturar-se i mirar-s’ho, no fos cas que si fessin alguna cosa pel seu compte perdessin vots, influència de partit o projeccions personals o protagonisme.
Doncs bé, així i tot, benvinguts a la batalla per aconseguir la comarca, única via, de moment, per passar d’un Consorci a un Consell Comarcal. I és que en el seu moment ens van vendre el Consorci -primer els de CiU i després els d’ERC- com la via per assolir les nostres necessitats. Però ara s’adonen que per aquesta via sí que es poden fer coses però garanties aquesta mena d’organisme no en pot donar. Doncs ara, per la via de les necessitats econòmiques, ara sí que es volen moure per demanar el Consell Comarcal, o sigui la comarca. I amb l’estudi a la mà i la possibilitat d’un canvi en el tema organitzatiu del territori, tenim els avals tècnics per tractar el tema amb els polítics de més amunt.
Benvinguda sigui, doncs, la llum. I a veure si ara, després de tants passos, gestos i algunes promeses espectaculars, podrem avançar fins a la comarca. Potser no és el millor moment de la mobilització popular -l’acte d’ahir, en aquest sentit, va ser més aviat fluixet-. Potser tampoc  ens donen totes les esperances els polítics amb més projecció si tenim en compte els discursos dels màxims representants de CiU i d’ERC al Lluçanès -ahir, el d’un semblava més una intervenció per als Jocs Florals, i el de l’altre, sempre justificant-se i fent-se perdonar i fent llistes de feina feta com si presentés currículum per a alguna medalla-.
Tot i així, potser entre tots tindrem capacitat de fer arribar fins on toqui la flama d’una voluntat i una realitat que necessita aquest reconeixement comarcal. La gent del Lluçanès hauria de poder-ho celebrar.