En família
Ignoràvem l’afrau
que s’obria als peus,
més enllà dels revolts
del Mas de la Riera.
Amb un miratge de cançons
i jocs que ens evocaven els pares,
els nostres noms, diminuts i aliens
ho deien tot, llavors els uns eren diumenge
i l’altre dimarts.
Creiem que l’espai
no existia i miràvem
les mateixes coses un i altre cop,
com si fossin tot l’univers,
per tal de no torbar la imaginació.
Vivíem en una sola casa,
sense sostre ni finestres,
amb un jardí vermell de visions,
de xocolata i torradetes santa Teresa
empeses per cavalls de cartró,
minyones i estiueig selecte.
El temps de recules no es dilueix
i tot allò que assenyala
ve de diferents fruits, escuma
esbravada, clofolla de blat,
rosada d’hivern i estralls de grandesa.
La nostra vida en comú
va ser un embolcall de caramel,
mig desfet a la butxaca de l’abric de llana.
Desembre 2021 -setembre 22
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!