Estols de paraules
La fulgent arribada a la platja dels llaguts d’argent viu, és un fer camí altiu,
armat tant sols amb la nuesa de les xarxes buides de peixos. La ment,
curulla d’estols de paraules cremades en fogueres festives de sàndal i canyella,
vessa saba de poesia innominada a recer de tramuntanes obstinades i de llevants esvalotats
i salla pertinaç, el mar de plom dels antics profetes i de les fronteres imaginàries.
Silenci venerable ritual d’essències que sense cap ritme, ocupen l’espai que has deixat,
i l’esculpeixen.
Ets llenguatge.
Gener 2018
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!