21 de març de 2020
0 comentaris

Continuar

 

Continuar

Deixem la tarda que suri
damunt els esbrinats buits que deixa l’hivern.
Al jardí, despunten les gemmes de la sàlvia
i les violes s’han marcit com una promesa.

Tallo el fil que mena al matí,
i perdo les recances glorioses.

Ara, tot és un llarg alè,
tot és seguir,

Eduard Casas
Març 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!