El bloc d'Ernest Benach

Ahir a la nit, després del debat al Parlament vaig anar a l’estrena del musical Què!. És evident que no sóc crític teatral ni musical, però no em puc estar d’explicar què em va semblar el musical. Serà doncs una apreciació molt personal i que surt a partir de les sensacions viscudes ahir a la nit.

Què és un musical, musical. Un musical autèntic vaja.  Manu Guix n’ha fet la música, Àlex Mañas el text i Àngel Llàcer la direcció. Un estol d’actors joves i de músics excel·lents, més els corresponents tècnics i els productors són els “culpables” d’aquest nou miracle del teatre català.

Ja ho deia ahir, a través del twitter (http://twitter.com/ebenach) , que m’ho havia passat bé, molt bé.

L’obra és fresca, els actors i actrius molt joves i molt potents. Els músics de gran qualitat i el text prou interessant i actual. És evident que tota obra necessita rodatge i Què no n’és l’excepció i segur que s’han de polir coses, però realment que el musical en català torni a Barcelona és una gran notícia. Primer perquè és un gènere amb gran tradició a casa nostra, i les tradicions si no es mantenen s’acaben morint. I segon perquè no deixa de ser un pas més en la normalitat del català com a llengua de relació social.

Però més enllà d’aquestes raons, que poden satisfer o no, crec que artísticament l’obra està ben travada, té una escenografia molt treballada i sobre tot, molt de futur.

Per tant la recomano especialment. La recomano per als adults, perquè potser els pot obrir una mica els ulls en relació a alguns aspectes, tòpics i mites de la joventut d’avui. I la recomano encara més als joves, perquè més enllà d’explicar una història de gent marginal, amb problemes socials, l’obra té la virtut de despullar alguns d’aquests prejudicis i tòpics que corren sobre els joves.

…No tinc cap hipoteca,

els canvis no em fan por,

tinc coses per aprendre,

sóc jove t’agradi o no!

Així acaba una de les cançons. Malgrat la crisis, que està afectant de manera important al món de l’espectacle us hi recomano de tot cor, aneu al teatre, i aneu a veure Què!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!