El bloc d'Ernest Benach

Malgrat la setmana ha començat amb la mirada posada al Tribunal Constitucional i amb l’enuig per la sentència de l’Estatut injusta i perjudicial per a Catalunya, per sort ni el país ni el Parlament no s’atura i aquest matí hem aprovat per àmplia majoria (amb els vots a favor d’ERC, CIU, PSC i ICV) una de les lleis més importants del tram final de la legislatura: la llei del cinema.

Mentre estava al meu escó i escoltava el conseller Tresserras defensant el projecte de llei pensava en les vegades que des de blocs o través d’articles o declaracions als mitjans he reivindicat el dret de la ciutadania a poder veure cinema en català, a poder triar en igualtat de condicions. Governar vol dir canviar l’estat de les coses, transformar la realitat al servei del país i això és el que fa la llei de cinema: donar accés i llibertat de triar cinema en català igual com ja es pot fer en altres plataformes culturals; acabar amb una anomalia hereva de la transició; millorar l’oferta cinematogràfica i enfortir la indústria.

El Parlament de Catalunya, doncs, ha aprovat avui el marc normatiu de les indústries cinematogràfiques, de producció, de distribució, de comercialització i d’exhibició a Catalunya amb la màxima de preservar la llibertat artística, la creativitat, la diversitat lingüística i convertir el cinema en motor estratègic nacional.

Avui és d’aquells dies en què tenir el privilegi de votar una llei et fa sentir orgullós.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!