Bloc d'en Jordi Colomer

Escriu Josep Castany, director general de Catalunya Acció, en el seu bloc, sobre l’obstinació del senyor Josep Cuní, presentador del programa Els matins, de TV3, en recordar l’hora a la castellana, és a dir, obviant la forma genuïnament catalana (diu "les vuit i mitja" en comptes de "dos quarts de nou", per entendre’ns). Castany també li retreu que sigui copartícip d’"un dels pitjors hàbits que s’ha estès a TV3 des de fa uns quants anys", que és el "d’entrevistar en castellà a gent que no entén el català". Coincideixo amb el senyor Castany en aquesta denúncia, i més tenint en compte que, com ens adverteix ell mateix, un programa com el que presenta Cuní, amb uns índex d’audiència no tant erosionats com els de la resta d’espais de la decadent TV3, "és avui dia la màquina més poderosa de transmissió de valors, actituds, opinions i hàbits". Ultra aquests aspectes lingüístics que denoten la poca cura i estima que té el senyor Cuní per la llengua catalana, aquesta setmana mateix Els matins ha estat el centre d’una altra polèmica que ha tingut el seu origen en els incidents que van tenir lloc a la Universitat Pompeu Fabra quan la dirigent del PP Dolors Nadal pretenia fer-hi una conferència. No entraré a valorar l’actitud dels joves que va protagonitzar el boicot, més enllà d’assenyalar la futilesa i inutilitat de la seva acció amb vista a l’alliberament nacional del nostre país, que ells, suposo, també deuen defensar. Més valdria que, en comptes de perdre el temps boicotejant, haguessin dedicat aquells minuts, preuats com tots, a parlar, per exemple, amb amics seus dubtosos sobre els beneficis de la independència, per convèncer-los i unir-los al sobiranisme. Tanmateix, més greu em sembla encara que des del programa capdavanter dels matins televisius al Principat alguns contertulians i el mateix senyor Cuní, amb el pretext del boicot, obrin la veda per carregar contra l’independentisme relacionant-lo a la lleugera amb el feixisme. Els joves boicotejadors poden rebre molts qualificatius, però no els de feixistes, mot que s’usa massa a la lleugera, i que fins els mateixos historiadors no es posen d’acord en que serveixi per definir un règim totalitari i criminal com el de Franco. Parlant de boicots, avui mateix, Diario Iberico ens ha destapat una altra manera de boicot no tant cridaner ni impulsiu, però segurament si més malèvol i esgarrifós. La senyora Rosa Díez, fundadora del grupuscle ultraespanyolista UPD, va intentar impedir/boicotejar la conferència del president de la CAB, Juan José Ibarretxe, a la Universitat d’Stanford, a Califòrnia. Com en diuen d’això, si n’han dit res, aquests que tenen el tret fàcil contra el sobiranisme?

Però no va quedar ni ha quedat així la cosa. Jo no vaig tenir la dissort de presenciar la tertúlia en qüestió, però la senyora Pilar Rahola m’ha donat més pistes en un article publicat al diari fet a Catalunya però escrit en castellà La Vanguardia sobre com devia anar la cosa: "Antoni Puigverd puso sobre la mesa a los hermanos Dencàs y a sus famosos desfiles militares de las juventudes de ERC" (Antoni Puigverd va posar sobre la taula els germans Dencàs i les seves famoses desfilades militars de les joventuts d’ERC). Jo no sé si l’errada va ser de Puigverd, ha estat de Rahola, o de tots dos, però diu molt de qui pretén pontificar i fer acusacions tant greus a la lleugera sense tenir ni un mínim coneixement d’història d’aquest país. Podríem dir moltes coses sobre l’independentisme dels anys 30 i les falses acusacions que sempre hi ha hagut de feixisme per part dels seus enemics, però en aquest cas no val la pena. Només cal dir que els germans Dencàs no van existir mai i això ja treu qualsevol mínim crèdit que poguessin haver tingut el senyor Puigverd o la senyora Rahola en les seves vils afirmacions contra dos personatges (perquè suposo que es deu estar referint als germans Badia) que van lluitar contra la dictadura de Primo de Rivera pagant-ho amb la presó, o que van mantenir l’ordre institucional a Catalunya enfrontant-se amb els grups anarquistes que assassinaven la gent per l’únic fet de ser mossens o no prou d’esquerres. La defensa que van fer els Badia de la Generalitat i de la vida de tots els ciutadans, sense exclusions, ho van pagar essent assassinats per pistolers anarquistes de la FAI. I amb quin menyspreu en parlen i els recorden ara aquests suposats defensors de la llibertat?

Tot això és prou greu. Aquests aspectes lingüístics, o aquests comentaris de contertulians, que algú podria considerar anecdòtics, són molt més importants i transcendents del que semblen, perquè en aquest món del segle XXI és en els petits detalls on es marca la diferència. Si Els matins de TV3 marquen la diferència així, és que no són dels nostres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!