El bloc del Director (ILC)

[…] 

Hi van participar Miquel de Palol, David Castillo, Vinyet Panyella i Jordi Malé, als quals vaig fer, en tant que moderador, aquest plantejament:

Miquel de Palol, escriptor. Es pot definir el cànon com el pòsit de lectures successives de les obres que resisteixen la relectura. Hi ha qui diu que el veritable rastre d’aquest pòsit és en les mateixes obres literàries, entenent que l’escriptor és el lector més qualificat. Com a escriptor, has sentit aquesta responsabilitat?

David Castillo, a més d’escriptor, crític i periodista. Els mitjans es fan ressò de les novetats editorials i les sotmeten a un primer judici. En quina mesura et sembla que aquesta lectura crítica d’urgència pot determinar la recepció d’una obra? Ho ha de pretendre o més val que aspiri a orientar pragmàticament els possibles lectors? O és només, més pragmàticament encara, un instrument de promoció editorial?

Vinyet Panyella, a més d’escriptora i estudiosa, bibliotecària. Les novetats literàries se succeeixen a un ritme vertiginós. La premsa amb prou feines té temps de donar-ne notícia i el seu pas per la llibreria tendeix a ser fugaç. Quin espai queda perquè els lectors vagin més enllà d’aquesta roda? L’espai que els pugui ajudar a construir l’escola? Les biblioteques hi han de tenir algun paper?

Jordi Malé, a més de tot plegat, professor universitari. De vegades es retreu a la universitat –i tots dos sabem que el retret és injust– falta de connexió amb la literatura viva, amb l’actualitat literària i, en conseqüència, dificultats per incidir en la realitat social. De quina manera l’exercici de relectura i estudi que la universitat fa possible pot ser determinant per a l’evolució del cànon literari i la transmissió de la tradició? De quina manera pot contribuir a prestigiar la literatura i la lectura?

Ells hi van anar responent com es va poder seguir aquí. I després Jordi Llovet va dir coses solemnes sobre la qüestió amb to deenfadat, com segurament només saben fer els qui ja són una mica savis.