El bloc del Director (ILC)

Mig segle i més enllà

És un motiu d’orgull tornar a ser en aquest acte en nom del conseller de Cultura com a director de la Institució de les Lletres Catalanes. Agraeixo a l’organització que em doni l’oportunitat d’adreçar-vos unes paraules i fer-ho abans que el president Pujol: ser-ne teloner és un privilegi, parlar després d’ell seria una mala passada…

La Institució té la missió de difondre el coneixement dels escriptors i promoure la literatura i la lectura. Avui, aquí, em sembla pertinent remarcar dos aspectes d’aquesta feina apassionant: la divulgació del patrimoni i l’estímul de la creativitat viva. I afortunadament, com es pot comprovar, la Institució no hi és sola, en aquesta missió.

Fem visible la tradició sovint aprofitant el bon pretext que donen commemoracions com, ara mateix, l’Any Joan Maragall. Per arribar ben endins de tots els racons de la societat ens cal la complicitat i la iniciativa de molts agents, com l’ajuntament de Blanes, que s’hi ha afegit amb entusiasme. Ho podreu comprovar per exemple el pròxim 30 d’abril, que es presentarà aquí a Blanes una passejada literària pels indrets relacionats amb Joan Maragall, on es recordarà, posem per cas, que un dels poemes del qual encara som molts els que en podríem dir alguns versos de memòria, “La ginesta”, hi va ser escrit.

Pel que fa a l’estímul de la creativitat, al reconeixement del talent dels escriptors que posen paraules d’avui i la seva mirada nova al país i a les nostres inquietuds, especialment els autors joves o que comencen, els Premis Recull són una plataforma clau del nostre sistema literari. I no perquè les obres guanyadores es publiquin, que està molt bé que es publiquin, o perquè aquesta festa tingui o no tingui ressò mediàtic, sinó pel gruix que té la relació de guardonats. Aquest és el principal actiu dels Recull, el més difícil de construir, i vosaltres ho heu fet tot al llarg de gairebé mig segle, tot al llarg de quaranta-set edicions dels premis.

Ara que s’acosta la celebració del cinquantenari i que viviu, amb naturalitat i alegria, la inevitable i necessària renovació –gràcies, Maria del Vilar, per tota la feina feta, i felicitats, M. Àngels, per haver rebut l’encàrrec de rellevar-la–, és bo que feu un esforç per utilizar sense por els recursos que avui tenim a l’abast per continuar fent aquella funció que fins ara heu fet tan bé. Si hi reeixiu –i no dubto que serem molts els que estarem disposats a ajudar-vos-hi–, aquesta serà, segur, la millor manera de preparar-se per al mig segle que vindrà. I serà, també, el millor homenatge que podeu fer als qui, com el doctor Joan Colomines, que vam acomiadar fa tan pocs dies, van començar l’aventura en els temps difícils de fa mig segle.

Gràcies i felicitats per la feina feta, i que per molts anys en pugueu continuar fent.