El bloc del Director (ILC)

Em van avisar del seu estat no fa gaires setmanes, i aleshores l’últim article va començar a tenir sentit, massa sentit.

[…]

Miquel Pairolí era tot respecte i discreció.
Escriptor format i exigent, es presentava modestament com un lector. I
és cert que en la seva obra, sobretot en els seus dietaris i una part
important dels articles, hi bategava un esperit lector, atent, exigent i
discret. Convençut, sense cap voluntat d’ostentació, que la lectura, la
literatura, és la veritable, l’única, casa de l’home com a ésser moral.

Tot i que ja l’he citat almenys una altra vegada (vegeu, també, aquí), no em sembla fora de lloc recordar ara aquest fragment de les seves Exploracions:

“La relectura és un exercici compromès,
de resultat incert, de vegades plaent, d’altres, decebedor. És en el
territori difús de la memòria on es conserven aquells records
agradables que reuneixen un llibre i el temps en què el vau llegir, el
moment emocionant d’un personatge, una situació, un ambient, un diàleg
que heu tingut present sempre més.”

Rellegim-lo, doncs, ara que només ens en queden les seves paraules.