Divendres es va inaugurar a Móra d’Ebre la tercera edició de
Litterarum, amb la vocació d’esdevenir la fira de referència sobre espectacles literaris.
[…]
Durant tres dies es van poder veure més d’una dotzena de propostes, de signe i gènere divers, que aspiraven a cridar l’atenció dels programadors convocats. Dissabte al matí una taula rodona hi va posar la pinzellada necessària d’introspecció, o almenys aquesta era la meva intenció a l’hora de moderar-la. Hi van intervenir Cèsar Compte, director del CAER, i Pep Tugues, director del teatre-auditori de Sant Cugat, entomant qüestions com aquestes. Què entenem per espectacle literari? Com abordeu, en tant que productors, una proposta (literària) perquè sigui un bon espectacle (literari)? Quin espai hi ha per als espectacles literaris dins la programació d’un teatre o una sala estable? Parlar d’espectacles “literaris”, pot atraure o més aviat deu espantar el públic? Més que respostes concretes entre tots, i amb la participació d’alguns dels assistents, vam posar elements sobre la taula per ajudar Litterarum, en aquestes primeres edicions de constitució, a ocupar l’espai que li correspongui i oferir el servei que se n’espera. Amb la convicció que d’aquesta manera hi guanyaran els espectacles literaris, l’impuls creatiu que porta a l’escena la paraula literària que no ha estat concebuda per a l’escena, i amb ells les obres i els autors, i els seus lectors o… espectadors.