El bloc del Director (ILC)

Fa una setmana visitàvem, a la Jonquera, el Museu Memorial de l’Exili. &

Inaugurat a principis d’aquest any, ofereix un relat bàsic sobre l’exili del 36, l’èxode del 39 i els camps de refugiats del Rosselló, la diàspora per França, Mathausen, la nova vida a Sudamèrica, els exiliats del franquisme, el retorn. Construït sobretot a partir de testimonis fotogràfics, hi té cert protagonisme la mirada sobre aquella experiència que han fet artistes visuals que la van viure o l’evoquen, com per exemple Francesc Abad. No trobes, en canvi –i ho vam fer notar–, il·lustracions literàries, i mira que en tenim.

Però no deu haver estat gens fàcil de construir aquest relat d’uns fets tan pròxims que, poc o molt, tots hi anem a buscar alguna cosa que segur que hi trobarem a faltar. I en part per això no sembla un despropòsit que, tot i estar muntat sobre el drama de l’exili viscut arran de la guerra civil espanyola, el Museu aspiri a cridar l’atenció sobre l’experiència malauradament universal, i també ara mateix ferida oberta a tants indrets, dels exilis.

Hi vam anar per compartir alguns projectes que preparem per als pròxims mesos en ocasió de l’aniversari de la primera creació de la Institució, que el 27 de gener farà setanta anys justos que va celebrar la darrera reunió a Can Perxés d’Agullana, abans de dissoldre’s i emprendre el camí de Perpinyà, tant els escriptors que la integraven com la mateixa Institució, encarnada en el llibre d’actes que sembla ser que Francesc Trabal es va endur fins a Xile.