El bloc del Director (ILC)

[…] 

Hi vaig ser, a l’acte previ de dissabte 14 de novembre, en què es va presentar una antologia que recull els autors premiats. I és que l’ocasió, l’edició vint-i-cinc del guardó, ho justificava. L’antologia du, entre d’altres, aquest pòrtic meu:

Miquel Martí i Pol va posar amb els seus versos Roda de Ter al mapa simbòlic dels catalans. Més enllà de la relació que cada lector estableix amb l’obra que llegeix, més enllà de la dimensió col·lectiva que adquireixen certs autors quan esdevenen referents compartits, hi ha almenys una tercera forma de diàleg literari, la que s’estableix entre els indrets i els lectors dels textos que els eleven a la categoria d’escenari o personatge de l’obra. La força de la literatura pot ser tanta que arribi a condicionar la construcció que fem de la imatge d’una geografia concreta. Així ha estat, em sembla que tothom hi coincideix, en el cas de Roda de Ter gràcies a la poesia de Martí i Pol d’ençà si més no d’El poble i de La fàbrica.

Hi ha moltes maneres d’homenatjar aquells que situen un indret geogràfic en el mapa simbòlic de l’imaginari col·lectiu. Roda de Ter va escollir-ne una d’especialment ben trobada: convocar un premi literari que du el nom del seu poeta. I ho va fer en vida de l’autor. Aquesta és una de les dimensions festives que cal remarcar quan se celebren les primeres 25 edicions del premi, ni que malauradament l’autor ja no en pugui participar.

I ho ha fet, a més, incorporant a la convocatòria guardons en honor dels altres escriptors il·lustres que han contribuït i contribueixen a donar relleu universal a la vila que els ha vist néixer. Miquel Martí i Pol, Emili Teixidor i Miquel Obiols donen nom a tres premis que converteixen, de retop, Roda de Ter en un focus d’irradiació literària actiu cada any. Tothom hi surt guanyant: Roda i la seva gent, el nom dels tres escriptors i els qui concorren als premis amb l’esperança de veure reconeguda la seva creativitat poètica, la recerca pedagògica o la inventiva narrativa. I els lectors de Roda i d’arreu si cada convocatòria els esperona a llegir o a rellegir.