Bateig de blogger

I, pitjor, bateig de Mac. Mai he portat un blog. Ja es notarà. Demano excuses. La sala és quadrada, una mena de capella amb una única entrada que dóna al claustre. 64 cadires negres i cinc a la taula.
    Començant per l’esquerra: Izquierdo, Partal, Subirana, Bou. Partal presenta. Una quarta part d’ocupació. Una noia compta el personal assenyalant amb un bolígraf. Entra Sam Abrams. Els altres, no els conec. Hi ha dos altaveus però no emprenyen. Partal presenta l’edició de Homersea "llegit a la pantalla és diferent que llegit en llibre". Bou, americana fosca, camisa blanca, el tallat més formal de la taula. Ha estat dels primers d’arribar al claustre. "Reflecteix molt bé el moment de trànsit, de crisi en què ens trobem. Va ser Roland Bartres que va fer una duríssima crítca del text de dietari…" Bou s’ha posat les ulleres: "breu fragment d’un dels nostres dietaristes que dissortadament no ha pogut assistir… ".
    No puc continuar sense fer notar (atenció: el nom de Pla apareix per primer cop, en boca de Bou. Entra una altra persona, barbeta i ulleres; hi ha gent que pren nota), no puc continuar sense fer notar que per dir-ho suau decoren aquesta mena de capella on som tres grans fotografies retocades, tres personatges grisosos, malcarats (atenció, Bou: "JV Foix deia "m’exalta el nou i m’enamora el vell")
    Pren la paraula Izquierdo. M’havia equivocat. Reprèn àgilment el vers de Foix; "l’espai on ens trobem és el punt de creuament entre la vellúria i la novetat." Em presenta ara mateix. Alguns es giren. Sóc al fons de la sala, en un recó. S’hi està bé. En una taula. Es veu que no podrem tenir connexió directa, cosa que vol dir que jo pico i després el tècnic s’ho endú a peu a un altre ordinador. Ja se sap. La llàstima són els comentaris, i tant. Però jo parlava dels tres retrats. A la paret de la dreta, un rostre com flagel·lat, que Partal m’assegura que no és Barnils. El més visible, però, és el retrat que hi ha darrere de la taula de les ponències, que miraré de retratar. És un nadó. Té els braços aixecats, i no se sap si balla sardana o, per la cara, si l’estan crucificant. Excusen la seva presència Pons Pons i Ràfols Casamada. Subirana.
    Izquierdo parla amb el bolígraf a la mà. "Estem intentant subratllar el protagonisme dels escriptors. No anem a buscar grans masses sinó posar junts els generadors de la matèria bàsica, de la literatura; els dietaristes tradicionals amb una nova subespècie que hi té punts de contacte…"
    Fins ara.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *