Rovira: "Si vols disfrutar jugant al futbol necessites una porteria. Lo divertit és que hi hagi porteries. Xutar pilotes no té res a veure amb la llibertat. Té a veure amb la mandra." Piera: "Jo la llibertat no sé ni si és un valor. Enyoro el pecat per poder transgredir. Pecar és molt més plaent
Miró rebat: “Això que escriure fa patir… No és una condició necessària. No és un mèrit ni un demèrit repassar molt. I què si internet és immediat?” Rovira: “Si a mi em sembla bé. Com si no escrius.” MIró: “La màquina d’escriure feia mandra. Jo sóc capaç de detectar moltes frases escrites amb màquina d’escriure,
Arriba el moment. Tothom al cas. Què dirà, com ho dirà, ho dirà? Comença Cabot. Llegeix: "Ho faré breu. Sóc conscient que és l’hora de la becaina. No hauria dit mai que acabaria…" Riu. "No hauria dit mai que dels comentaris pocasoltes que faig se’n pogués dir literatura." "El cançoner és un blog anònim.
Bé hem dinat. Mesquida ha demanat una altra Viña Tondina. Taula, de dreta a esquerra: Ibáñez, Sala, Serra, Mesquida, Izquierdo, Sunyol. També seia amb nosaltres una senyora que és antropòloga. Ollé: "El blog es caracteritza per ser públic (…) Reflexiona, s’acosta a la literatura dels dietaris. Hi ha coses que els fan diferents: el dietari
Atenent diverses peticions rebudes als comentaris, demano al tècnic que em retrati a mi i que pengi, també, una fotografia de la Flaneuse. Faig notar que no conec la persona que seu al costat meu. Ni idea de si es diu Sònia, ni molt menys de si manté cap blog que es digui "Diari vermell".
Bou: "Per què blog o per què dietari?" Gargallo: "M’he sorprès amb la continuïtat. Tot adolescent té el seu dietari. El que més m’agradava de tenir un dietari era el fet de tenir-lo, i el fetitxisme de llibreria, les llibretes, això. En canvi el blog cada dia em sorprèn alguna altra cosa. No sabria perquè,
Bellver: "Diari de Tasmània no té una poètica al darrere, seria pretensiós. L’utilitze més com a notes. Hi apunto idees, esbosso arguments, ecètera. No és una obra acabada." "És el d0un bloc de notes que es fa immediatament públic. Tots tenim la necessitat d’explicar-nos. M’ha xocat, en Màrius, aquesta enyorança dels filtres. Tu quan parles
"El blog concida a vomitar", però ho diu serenament i en el sentit de falta de filtres a l’hora de redactar-lo. Diu que un blog pot arribar ser mecanicista. Aquesta intervenció no l’escolto gaire bé. El ponent parla serenament, sense aixecar la veu, i el so es perd una mica. Em sap greu. Giro el
SERRA Ens diu que té una hipòtesi inicial: si hi hagués una catàstrofe mundial i uns estudiosos volguessin saber què era la cultura catalana (referència a Frankfut: la que s’expressa en català, diu), què pensarien si només disposessin dels blogs que hi ha ara? Doncs tindrien una visió parcial i de Calaix de Sastre: un
Doncs bé: jo venia tan content per l’AP7, Blood in the tracks, Bob Dylan, en aquest dia assoleiat d’agost, pel Vallès industrial i industriós, pensant en l’admirable jornada d’ahir, en tot aquest món fascinant dels dietaris i molt especialment dels blogs catalans, i he entrat a Sant Cugat, i hi havia molta gespa, i molt
Ara el senyor Cerverí Girona llegeix el seu manifest. Diu que no és un manifest, sinó un divertiment. Va parlant. Ho fa a darrere d’un faristol vermell, llegint-ho d’un Mac. De tant en tant, caço alguna paraula. Demana que el nou estatut inclogui una desgravació fiscal pels blogs. Doncs sí. Els blogs. Variats com la
Donaré el diàleg, si puc, en resumit. Izquierdo a Amat: “El suport condiciona?” Amat: “El meu to no canviaria gaire. Formosa: “La premsa és una font de dietarisme. Molts articles tenen qualitat literària i contingut interessant. No hem de mirar el mitjà sinó el valor del text.” Ibàñez: “Al final tot és escriure. Escriguis en
Ibáñez: comença citant Orwell. Diu que té preparat un Manifest Blog Poètic, unipersonal. El va llegint, no el transcrit perquè confio que el penjarà. És molt poètic i transcendent. Fa servir el lèxic del món blogger. És expressiu, enumeratiu i una mica lacrimogen. Cita Wilde. "Vanitas vanitatis" Parla de l’escriptura. L’escriptura ens salva del naufragi
Segon diàleg. Amat, Formosa, Ibàñez, Isern, Pairolí: ordre alfabètic estricte. Amat: “espero no ajudar a la migdiada” Llegeix els agraiments per haver estat triada a la “selecta selecció”. “Mai m’havia trobat en el tràngol de sentir-me quota. Jo no sé si els organitzadors són conscients que els i les de dalt els tocaran el crostó”,