Aquest
diumenge, unes 12.000 persones ens hem aplegat al Palau Sant Jordi.
Ha estat, com sabeu, un acte organitzat per la Comissió de la
Dignitat. La dignitat ha estat reiteradament al·ludida. Hi ha
hagut una colla de moments emotius, com quan s’ha recordat que
Fontserè o Xirinacs ja no han estat a temps de veure tornar
els papers. Hi ha hagut una llarguíssima ovació al
president Maragall en solidaritat amb la seva malaltia. I una
d’encara més llarga a dues persones de Salamanca que han donat
suport al retorn dels papers. S’ha llegit un text del president del
Parlament, Ernest Benach, i ho ha fet un expresident com Joan Rigol.
Hi havia representació del govern. I en un acte de tanta
intensitat emotiva i tan carregat de raons com aquest, Montilla
tampoc hi era.
Torneu
a dir-me ingenu. Ja ho sé. També em vaig queixar que
Montilla no fos als funerals de Xirinacs com a president de la
Generalitat. Aquell dia va delegar en en Carod. I avui ha delegat en
la Montserrat Tura i l’Ernest Maragall. I sempre va delegant i mai no
és al costat del poble. Avui s’ha recordat la figura de Lluís
Companys. Insisteixo que s’ha aplaudit, i molt, Pasqual Maragall.
Jordi Pujol ha aparegut en un dels vídeos projectats al·ludint
també a la dignitat d’un poble (el seu fill Oriol, per cert,
era entre el públic, discretament arraconat). I l’actual
president de la Generalitat, on era? Que potser aquest tema no va per
ell? Que potser s’identifica més amb els qui es resisteixen a
tornar els documents? Que potser aquest país que governa no
acaba de ser el seu país? Que potser pensa que per damunt de
tot ha der fer de guardaespatlles d’algú altre?
Vicent
Partal ja ha penjat el seu apunt
i jo no puc afegir gaire més a les seves paraules. Parla d’un
discurs esbiaixat en favor del govern de la Generalitat. Té
raó quan diu que no hi ha hagut retrets explícits a
Zapatero i que ningú ha tingut present que fa quatre dies els
diputats del PSC van votar contra la moció. Per què no
hi era Montilla? Perquè el PP no li pugui retreure res? Tanta
misèria afecta el nostre president? Si les crítiques
han de venir, vindran igualment. Res no priva el PP i la brunete
mediàtica de dir que consellers socialistes van ser a l’acte.
Partal, però, també s’exclama de l’esbroncada que ha
patit Artur Mas. Es pregunta què ha fet malament Mas en la
qüestió dels papers, però jo diria que els xiulets
del públic no es limitaven a l’actuació puntual en
aquest tema sinó que eren un judici espontani. Per això
m’ha semblat curiós i rellevant que la CUP rebés també
una ovació considerable. I si Mas ha estat esbroncat, potser
és perquè la gent encara no li ha perdonat l’acord amb
Zapatero per l’Estatut. O potser hi ha una raó més
profunda. Potser es comença a acumular una certa rancúnia
contra Mas i CiU perquè la gent sap que és possible una
moció per fer fora un president com Montilla i per obrir un
procés per l’autodeterminació, però que algú
es disposa a deixar anar una cortina de fum anomenada refundació
del catalanisme, i així no anem enlloc. Només és
una hipòtesi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què Carod i Puigcercós no ho proven? Per què no es reuneixen en secret amb Mas i pacten una moció de censura amb govern paritari i per anar a la consulta com els bascos? Per què per una vegada no ho fan més enllà de fugisseres declaracions de cap de setmana? O és que els agrada més governar al costat de l’amic de José Bono? Que no s’adonen que ja ni Pasqual Maragall vol el PSC? Aviat jo ja no els voldré a ells, vull dir a Carod i a Puigcercós, a qui votava des del 1999.
És "I Montilla tampoc no hi era". En català hi ha aquestes dobles negacions.