TocDeQueda

“Microentrevistes de Nadal” és una experiència que pretenia esbrinar allò que saben i pensen els i les alumnes del CEIP Covalta d’Albaida (València) sobre la festa de Nadal. El dia 9 de desembre convertírem la sala de mestres de l’escola en un plató improvisat i, seguint l’estructura de Juego de Niños -un programa de televisió dels anys 80-, entrevistàrem tot l’alumnat del centre per parelles -160 alumnes d’entre 3 i 12 anys-. Les preguntes tenien un caràcter marcadament nadalenc per bé que també elaboràrem dues preguntes actuals i en clau d’humor per fer riure tothom. El rodatge fou extenuant i s’allargà durant tot el dia. Un cop realitzàrem les entrevistes però, mancava la gran feinada: la tria, l’edició i el muntatge del vídeo. Òbviament, el document final només és un recull de les seqüències més divertides i curioses que enregistràrem. Malauradament no era possible d’incloure tot l’alumnat ja que el document s’hagués allargat en excés. El vídeo fou projectat durant el Festival de Nadal de la nostra escola i va ser una cloenda d’allò més entranyable. Una vegada més, l’enorme treball va pagar la pena perquè només de veure els somriures i les cares d’emoció de tots i totes (alumnes i exalumnes, pares i mares, iaios i iaies…) ens vam sentir d’allò més complaguts i satisfets. I parle en plural perquè aquest projecte fou possible gràcies a la col•laboració de tots els mestres i les mestres i l’impagable suport tècnic i paciència d’Antoni Rodríguez -pare de l’escola-. Sense la seua ajuda haguès estat impossible de dur a terme aquesta experiència.

Després d’un llarg mes d’intents infructuosos, finalment hem aconseguit de penjar el vídeo a Internet. Volíem compartir aquest divertit projecte amb la resta del món i brindar tots i totes les persones que fan la nostra escola l’oportunitat de tornar-lo a veure amb més tranquil•litat ja que, durant el Festival, l’embolic de gent i la cridòria que hi havia al Saló d’Actes no ens va permetre de gaudir-lo plenament: de segur que molta gent es va perdre detalls, gestos i comentaris d’allò més divertits. Jo -que l’he vist un munt de vegades- no puc evitar de riure i emocionar-me cada vegada que escolte les veuetes dels i les menudes o les peculiars respostes dels més grans. És, no cap dubte, un document entranyable i únic, amb uns protagonistes únics: els xiquets i les xiquetes de l’escola Covalta; la nostra raó de ser.