…pel poema i la cançó. Avui els necessitava i tot just els he trobat aquí. Una abraçada!
El lloc, que anomenem l’horitzó
mentre somiem arribar-hi,
és una fita imaginària.
Sempre hi som, sense saber-ho ben bé.
L’urpa del dolor esgarrinxa,
fa trinxes fosques, com solcs.
El dol pel dol viscut ens fa la pell.
Nous, però, sortim a viure.
Reparacions totals han fet néixer les flors.
Ressuscitem i s’obre el món.
Clapes de groc i lila
ens surten a camí.
L’esplugabous corona un cap boví
mentre la lluna s’ho mira.
Imatge:MVS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!