Diari d'un Culer

Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol

9 d'agost de 2006
7 comentaris

Precandidats

Caminava per la Plaça Catalunya per anar a fer temps al FNAC, quan vaig veure l?oficina electoral de Laporta. I hi vaig entrar a signar. Va ser un acte inconscient. Potser ho vaig fer per tradició ?sempre he signat a favor de Laporta- o potser des d’un recondit racó del meu cap va sorgir una veu que em va fer reconèixer tots els mèrits de l?actual junta i oblidar momentàniament les entrades de la Champions, el cunyadíssim feixista, l?adéu d?en Sandruscu o el peazo de factura que m?acaba d?arribar per l?abonament d?aquesta temporada.

Tinc ganes d?eleccions. De debats, de propostes, d?idees noves. Però ja fa dies que s?han convocat les eleccions i encara no escoltat res de res per part dels precandidats:

Laporta

Que l?actual president va sobrat ho demostren dos fets. Primer: no s?han esforçat ni a pensar un nou lema de campanya i han reaprofitat el de fa 3 anys. Segon: la seu electoral està a la Plaça Catalunya, però és una porteria cutre amb un parell de taules de càmping i, això sí, unes noies molt guapes ?alguna guapíssima-. Res a veure amb els impressionants baixos al Passeig de Gràcia de les últimes eleccions.

Seria un greu error, per part de Laporta, creure que no ha de fer campanya ni s?ha d?escarrassar a escriure un programa. Sens dubte, la gestió ha estat bona però sempre es pot millorar i és bo no perdre la costum d’esforçar-se a pensar en el futur en comptes de viure del present. Per ara, la única proposta nova m?ha agradat: modernitzar les instal·lacions del club que ja no suporten comparacions amb els moderns estadis i pavellons que veus quan vas pel món.

Guixa

No sé qui és però, d?entrada, no m’ha fet bona pinta. He intentat seguir els seus plantejaments per la premsa i només he escoltat crítiques ?algunes que s?aguanten per pinces-, cants de sirena desesperats a Sandro Rosell i tocs nostàlgics per atraure algun seguidor de l?antic règim nuñista. Tot plegat amanit amb els clàssics "transparència" i "poximitat al soci", termes que tots prometen quan no manen i que mai no compleix ningú. Ni una sola idea de futur.

I em quedo amb tres apunts finals. Primer: el seu penyisme militant i el fet que parli de ser el candidat de les penyes. Jo no he estat mai de cap agrupació culer però, tot i que reconec que algunes fan una feina excel·lent, aquest entorn sempre m’ha recordat més a la Cosa nostra que al barcelonisme abnegat. Segon: El lema gastat made in Lula d’?oeUn altre Barça és possible? que sobta en una taula d?encorbatats industrials del Vallès. Tercer: Els dos tocs surrealistes de la roda de premsa de presentació quan va dir que havia votat a Martínez-Rovira (aaah!!) i va declarar que volia ser el president de tots els barcelonistes: dels blaus i dels granes (?).

Medina

Medina s?ha guanyat el meu respecte a cop d?avió del RACC anant amunt i avall a veure el Barça per Europa. Te?l trobes a tots els desplaçaments i en la versió econòmica d’anar i tornar al mateix dia. Aquest fet m?assegura que Medina coneix la patètica i caríssima organització dels desplaçaments que té el Barcelona i suposo que s?esforçaria a millorar-ho. Més enllà d?aquest barcelonisme militant no tinc cap altra referència del precandidat.

En les darreres eleccions em va semblar un home sensat que no va poder ser arribar a la recta final per culpa de la curiosa democràcia blaugrana que impedeix que puguis ser presidenciable si no una llibreta amb xifres de molts zeros. Però també he de dir que ha dilapidat part del prestigi entrant a la cutre-oposició destructiva de Majó i Minguella. A veure si sol se?n surt millor.

  1. Doncs llegint el tema que comentes de modernitzar instal.lacions, segons apunten les propostes del candidat Laporta, em ve al cap el lema que, mig seriosament mig en broma, explico als meus amics que jo faria servir si em presentés a les eleccions: "El soci no es pot mullar; cobrim l´estadi". I és que amb el que paguem actualment entre carnet i abonament és una vergonya que el dia que plou haguem de correr a agafar les quatre localitats cobertes que queden lliures per evitar el refredat conseqüent.
    Així doncs, us animo a afegir-vos a la campanya "El soci no es pot mullar; cobrim l´estadi" que amb el permís (espero) de Diariculer, engego des d´aquí.
    Una abraçada.

  2. Estic d’acord, en general, amb l’anàlisi que fas dels tres candidats. També crec que la claves amb el que dius sobre les penyes i ja hi poses la cirereta amb el comentari sobre l’oposició que fan en Majó i en Minguella. Tens tota la raó.
    Jo haig d’admetre que sóc molt Laportista, tot i que en les eleccions anteriors vaig votar Bassat, però els resultats d’aquests tres anys han estat fulminants, escollint la gent amb qui havia de treballar i prescindint-ne quan la seva feina ja no era útil per al Barça. Sobre el tema de les entrades. D’acord, se’n van quedar moltes, també és cert que ho van dir, recordo que un vicepresident ho va explicar, entre 30 i 50 per cap, el problema és que el Barça tenia 21.000 entrades i més de 70.000 peticions.
    Sobre el tema del cunyadíssim. D’entrada ja es va dir que aquest senyor era de la ultradreta espanyola, o sigui, que no es va enganyar ningú, que quedi clar que la seva posició política esta molt lluny de la meva, però tot i així penso em pregunto perquè carai tans escarafalls, si des de l’època de Nuñez fins a la de Gaspart n’estava plena de fatxes la junta!! i ara que només n’hi havia un ens queixem, i , segons l’Eto’o, és una persona que feia una feina molt útil al club.

    Finalment, sobre l’adéu de Sandro. Durant el temps que va ser vice va fer una gran feina, la millor, i segurament passarà temps a que algú la faci igual o millor. Però en Sandro volia fer fora Rijkaard, volia fer fora Txiki…, ho volia fotre un altre cop tot potes enlaire quan començava a funcionar. Un president ha de saber triar les persones amb qui ha de col·laborar i prescindir-ne quan calgui, no es pot casar amb ningú.
    Això és tot, i perdona per la pallissa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!