Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Laporta – i companyia- ens han tornat a mentir i han administrat les entrades de la final com ho faria el règim d’una república bananera. A París hi haurà més de 4.000 amiguets de la directiva gaudint del partit amb les entrades que corresponien als socis. Els socis, els únics propietaris del club i els que votaran qui serà el president del Barça l’any que ve.
La setmana passada vaig escriure un post on explicava que en Laporta era, tot i les relliscades, un bon president. I era el que pensava després d’escoltar-lo en una entrevista amb en Jordi Basté on el president va assegurar que s’havien repartit entre els socis les 6000 entrades del paquet el RACC. Cinc dies més tard es descobria que només n’hi havia 3000.
En tot allò que correspon al Barcelona, me la suen els polítics, els artistes, la monarquia, l’esglèsia o l’enigmàtica ‘societat civil’. Si el Papa de Roma vol una entrada que es faci soci del Barça i vagi a fer cua a l’oficina del RACC. Ningú, absolutament ningú, té preferència per davant d’un soci. El FC Barcelona és una entitat de 140.000 propietaris que paguen la seva quota cada any. Darrera d’aquests 140.000, que vingui que vulgui. S’omplen la boca de compromisos quan el primer compromís d’una directiva del barça és atendre als seus socis.
Els socis som els que paguem sempre. Quan vivim en la misèria esportiva, paguem. Quan hem d’empassar-nos el Camí a Gotteborg, paguem. Quan ens elimina el Novelda, paguem. Però, quan arriben els dies de gloria, la fidelitat al club la directiva se la passa per on no sona. Aleshores les entrades i els viatges ja no són pels socis sinó pels 4.000 endollats, amics i coneguts que sempre podran explicar que van viure el Barça-Arsenal però no els veuràs mai al Barça-Zamora.
Jo pagaria per veure la llista d’aquests compromisos que, segons el sr. Vicens, s’havien d’atendre per no provocar un crac institucional. Més de 4.000!. Voldria saber qui són. Encara més, com a socis hauríem d’exigir que ens ho diguin. Que tots els que van passar 30 hores i dues nits fent cua al p*** carrer sàpiguen com es diu el compromís ineludible que s’ha emportat la seva entrada.
Dimecres, tota la junta serà a la grada de Saint-Denis. Ells i els afortunats de les 30 entrades que tenia cada directiou per repartir. Sense cap mena de vergonya. I, vist el poc ressò -el sospitós poc ressò- que ha tingut a la majoria dels mitjans la tupinada del club amb les entrades, és molt probable que ningú assumeixi cap responsabilitat. Qui dia passa any empeny. Però ja s’ho trobaran. Jo fa una setmana escrivia que tornaria a votar a Laporta; ara asseguro que no ho faré mai més.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó, que es faci un llistat amb els 21.000 noms dels que tenim entrada i al costa el nº de soci (els que el tenim). Que surti també qui té les entrades de les penyes i com les han repartit aquestes. La penya del meu poble en té 5 i se les han quedat els 5 de la junta (quins nassos!!!!!). Entenc que una se la quedi el president de la penya, que és el que penca tot l´any, però els altres….. Que es vegi quans socis més podrien haver anat a París.
És veritat que el Barça déu tenir molts compromisos, però no és menys veritat que el primer compromís el té amb el soci.
A mi em sembla que el principal problema de tot això no són les 1000 amunt o avall que s’hagi pogut quedar el Barça, sinó més aviat les 15.000 que s’ha quedat la UEFA per a ella, i les 10.000 que ha regalat a la Federació Francesa. De fet les 15.000 famoses de la UEFA es van posar a la venda a través del seu portal web uefa.com al febrer, quan els equips encara estaven a vuitens. On són ara aquestes entrades ? Totes a la revenda.
Vull dir, cal valorar les coses segons la seva importància relativa. Potser és greu que un directiu tingui 30 entrades, però el qui ha fet que una gran massa (entre la que m’incloc) de socis es quedés sense poder anar a parís és que la UEFA s’hagi quedat per a ella UN TERÇ de l’aforament de l’estadi de 80.000 persones. És absurd que hi hagi un estadi de 80.000 i que els finalistes només en tinguin 21.000 cadascun.
Si la UEFA hagués donat les 20.000 més que corresponen a cada club, aleshores sí que s’hauria notat una diferència, i una gran majoria de socis hauriem pogut anar-hi. Aviam, que trobo malament que es quedin 30 entrades per cada directiu i jugador, però afrontem la veritat: la diferència entre que se les quedin i que no arriba ni a 1000 entrades (els compromisos publicitaris van a part, perquè per això estan firmats i s’han de complir), i en canvi l’autèntica diferència està en les 20.000 que ens "falten" que s’ha quedat alegrement la UEFA per a vendre-les ella i que ara estan totes a la revenda.
Les 1000 és relativament greu, sobretot comparant-les amb les 20.000 que sí que s’haurien notat. Vaja, que cal valorar en la seva justa mesura aquestes 1000 que trobem a faltar. Suposo que el fet de la frustració immensa per a no poder anar-hi ens fa estar emprenyats, però jo m’emprenyaria més amb l’organisme europeu que amb la directiva en sí.
Segurament teniu raó quan afirmau que la directiva no ha obrat amb ètica, però si visitau la internet, veureu que l’actació dels socis afortunats ha estat més aviat penosa. A dia d’avui és possible trobar entrades a partir de 1000 Euros.
A un aficionat de les Illes li ha resultat missió impossible viure aquesta final, i tenc la impressió que hi haurà butaques buides entre les blaugranes. No dubteu que serà decebedor veure-ho.