Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Si l?equip sembla que no tingui rival sobre el terreny de joc menys rivals té el president Laporta ?sí, avui ja podem tornar a dir-li president-. I el cert és que no hi havia nivell. No hi havia nivell per ser candidat però segur que alguna cadena considerarà que els aspirants tenen nivell suficient per ser tertulià. Ja posats que li donin un micròfon a Liñan… com a mínim per El Club de la Comedia.
El personatge de les ‘no eleccions’ és Jaume ?Darth? Guixà: un home que devia ser respectat en els seus àmbits -president d?una penya i tot un catedràtic universitari- ha decidit passar-se al costat fosc del barcelonsime i fer el ridícul. Minguella i Majó ja tenen un nou amiguet i l?Arús ja deu tenir una cadira amb el seu nom al plató del Força Barça. Ja se sap, el costat fosc és seductor i fàcil.
Guixa va començar amb un roda de premsa plena d’ombres. Molta crítica fàcil, una estètica tronada i un discurs entre surrealista i demagògic. Durant la campanya sempre m?ha fet la sensació que Guixà sortia del fons de l?armari de la casa de l?avia. Semblava extemporani, ranci, ple d’humitats. Era una candidatura d?una altra època, quicir, de quan el club que té un nom que dóna nom a la ciutat vivia sota un llum de 20 watts.
I la darrera broma de Guixà han estat la seves signatures. En comptes d?entregar-les se les ha volgut guardar. Segons diu el candidat s?han quedat a les portes de la xifra màgica. Pel que llegeixo del conte de la lletera que ha explicat Guixà, les més de 200 signatures que faltaven havien d?arribar de les Canàries i es deuen haver perdut a la T4 o se les ha quedat algun treballador de handling de l?aeroport del Prat. I es deu pensar el catedràtic que som estúpids si es creu que ens empassem que hi ha més de 200 socis estiuejant a les Canàries i que tots ells han donat la seva signatura a ‘Darth’ Guixà. De tant fosca que era, la candidatura Guixa es va convertir en un forat negre d’on van desapareixer les signatures de la ‘xifra màgica’.
Quan ha acabat la roda de premsa, diuen que l?han vist emportar-se una caixa de signatures al fons d?una cova mentre cridava ?oeMi tesoro…?.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot es al seu lloc. El president on hi era, on no calia moure’l per posar-hi aquestes joies. Els altres fent la fira de les vanitats, dues persones que els hi agrada sortir als papers sempre que poden i dos personatges, si més no, cuirosos. El Jordi, que mai no arriba enlloc, poca gent de pesada darrera d’ell potser, pocs diners per posar-hi en el tema potser, poc dona’t al tripijoc amb la premsa potser… I, senyores i senyors, el nou, en Jaume que surt del no-res i s’en torna al mateix lloc, ha fet un veritable paperot, una mica de soroll, una mica de joc de mans, molt de tuf a ranci (com bé dius) i el boixos a primera plana… i per acabar: tinc uns paperets signats que no els veureu i que qui els ha firmat que els vingui a buscar a casa meva.
Els altres tanbé han sortit ben retratats, en Minguella (aquest si que s’ho passa bé) i en Majó (la meva opció a les pasades eleccions fins l’aparició del duo Laporta-Rosell) que ha culminat el proces de decepció que va començar al abraçar-se al front del ‘tot si val’ liderat per l’Arus i que porten tres anys foten-li puntades a la cadira del Laporta. Un problema personal del senyor Arús amb el president ha esdevingut un desmesurat atac al projecte amb la complicitat de part del grup Godó. Aquesta parella (oliver&hardy) ja han cremat tot el seu possible futur.
I, per acabar, el mes llest, el millor, el proper home fort. Sandruscu va fer el millor que es podia fer, dir que ell no juga en aquest partit. Evita l’enfrontament amb en Laporta, guarda forces per les properes (on en Jan no hi serà) i no va fent el paparina per les teles del mon culer. Potser estic errat, potser… però crec que a les properes eleccions en Sandro serà l’home clau i, si es així, té moltes opcions de refundar el projecte i re-obrir el cercle amb nous jugadors (cal recordar que en quatre anys l’equip ja no pot ser el mateix d’ara).
Bé, jo ho veig així.
Felicitats pel bloc, un cop més.
Jaume.