VIAGRA

Són coses que passen. No cal que t’hi encaparris tant, home. Tots portem aquest ritme del dimoni i és normal que, al final, un ho pagui. Ja no tenim vint anys. Ara, quan ens hi posem, necessitem el nostre temps. Encara que no siguem grans, ja no som aquells adolescents que tot ho feia barrip-barrop, com si s’hagués d’acabar el món, en qualsevol lloc i moment.

Això de fer-ho cada dia del món és una exageració. Era normal que un dia o altres petessis. Cal saber quin és el moment escaient. No precipitar-se. Satisfer un ritme que et sigui natural, que no et calgui forçar les coses. A aquestes alçades, ja no ens cal demostrar res. Els altres, els altres… Deixa’ls estar els altres! Tu has de mirar per tu. Que avui no surt res, doncs demà hi haurà més sort.

Res, home, que sigui dijous i que des del diumenge no hagis escrit res al bloc, no és símptoma absolutament de res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *