Mai no s’havia vist en el cinema la història de la Passió de Crist d’una manera tan esgarrifosa, real i terrible com en aquesta polèmica pel·lícula d’un personatge peculiar com l’actor i ara director americà-australià Mel Gibson.
Conegut per les seves idees catòliques antiquades (no va a Missa per la qual ja no s’oficia en llatí), que no fa cap cosa al cinema sense consultar abans al seu confessor i que cau en la contradicció que, amb aquestes idees religioses, no té objecció en ensenyar el cul a moltes pel·lícules, ha decidit donar un salt mortal i mostrar una visió de la Passió de Crist, ja portada moltes vegades al cinema i encarnat per actors com Max Von Sydow, Willem Dafoe i molts més, inclosos aquells actors d’aquella pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, "L’Evangeli segons Sant Mateu", de manera peculiar aquesta última.
Però en Gibson va decidir afegir una cosa insòlita: perquè fos més real del tot, va decidir que estigués parlada en les llengües que es parlaven en aquella època, des de l’arameu amb qui en Jesús predicava fins al llatí dels romans i l’hebreu dels jueus. I va prohibir que es doblés la pel·lícula a cap país, que es respectessin els subtítols.
Doncs bé, mostra tot sense embellir-lo ni suavitzar-lo, amb una gran ambientació. En Jim Caviezel com en Jesús broda el paper i mostra el terrible sofriment i martiri del Messies des de la seva detenció fins a la seva crucifixió. Entre els altres actors, destaca la Mònica Bellucci (la pel.lícula es va rodar a Itàlia). La resta del repartiment van ser actors italians i d’Europa de l’Est.
Admirables els detalls que vaig comentar abans; el seu defecte és l’extrema violència que va augmentant a mesura que passen els minuts i que arriba a fer-se insuportable, encara que després admets que era l’única manera de presentar tot de manera creïble. El Papa Joan Pau II va dir, desprès de veure la pel.lícula al Vaticà: "És tal com va ocòrrer", per la qual cosa no hi ha a penes error.
Una manera diferent de veure una història coneguda, encara que no apta per a estómacs ni esperits massa sensibles. El curiós és que no va agradar gens a la comunitat jueva, que la va atacar durament, i és per això que va ser gairebé ignorada als Óscars.
LA PASSIÓ DE CRIST: * * *
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord amb el que exposes. Sembla que el que "salva" l’home siguin els litres de sang derramats o la quantitat de patiment sofert quan, de fet, la pretensió dels evangelis (especialment de Marc) responien més a la finalitat de presentar un Jesús Històric per a corretgir la visió triomfalista d’algunes comunitats cristianes primerenques que no pas presentar un Déu estoic que ho aguanta tot.
Des dels estudis exegètics de la biblia ja fa temps que s’ha abandonat la idea de poder reconstruir fil per randa la vida de Jesucrist (per moltes raons, la principal és que els relats que ens haurien de donar dades històriques – els evangelis – ja són una formulació d’una primera fe rebuda i les altres fonts només confirmen que Jesús de Natzaret va ser justiciat en creu i poca cosa més), ergo… no té cap sentit voler presentar una Passió "tal qual" perquè àdhuc els mateixos evangelis en fan interpretacions diferents depenent de la comunitat a la que s’adreçen.
Com a darrer apunt negatiu… és una película que respon a la dita marxiana de "la religió és l’opi del poble" perquè en cap moment apareixen les causes de la condemna de Jesús (amor prefernt als pobres i menystinguts, un estil de vida alternatiu que desmonta els tinglados i sacristies del poder religiós…)
Així i tot vull apuntar coses que sí m’agraden de la pel·lícula (per compensar una mica): el paper de Maria, els flaish-baks de Natzaret i… a mi m’agrada escoltar un Jesús en arameu! (sembla àrab i això el desmitifica una mica per encarnar-lo un xic més)
bé, per a ser un comentari em sebla que ja m’he passat!