Pler de llengües

Reflexions sobre el gaudi del multilingüisme, pensant en la nostra República

11 de juliol de 2015
0 comentaris

Multiincultura: de l’alquena a la henna.

HennaCC

Qui més, qui menys, té un amic o conegut “happyflowers” que tot sovint el convida a assistir a alguna trobada multicultural o de mestissatge. Què esperaries d’una aital trobada? Que s’hi barregessin cultures i que n’hi hagués més d’una i no pas solament la del país.

La realitat és una altra: el mestissatge sempre és en una direcció única (de fora endins) i el multi sempre és “minus one”, com la música enllaunada dels intrusos musicals del metro, o sigui moltes cultures menys la del país.

Amb aquest papanatisme, s’explica que nosaltres ho anem agafant tot, des del gaspatxo fins al cuscús (tots dos deliciosos) però no hi ha enlloc al món que et facin un pa amb tomàquet com déus manen; de fet, ni el saben escriure.

  • Castellers a Sevilla o a Toledo? Delires!
  • Bitlles catalanes a Burgos? Al·lucines!
  • Sardanes a Fuenteovejuna, on tots van a la una? Tens febre?
  • Gegants i capgrossos a Valladolid? Tu flipes!

A mi, aquesta mena de mestissatge unidireccional més aviat em fa pensar en la llei de l’embut…

I la multiculturalitat al final es revela com a multiincultura, perquè el que aconsegueix generalment és amagar amb una capa d’exotisme superficial el desconeixement de la pròpia cultura.

Vegeu-ne un exemple: és típic de certes festes multiculti que t’ofereixin trencar la teva monotonia cutània o epidèrmica amb henna. Si cerquem aquesta “novetat” al DIEC, veurem que Henna ens remet a Alquena:

alquena

f. [BOS] Arbret perennifoli de la família de les litràcies, de flors blanques i oloroses, originari de l’Àfrica septentrional i d’Aràbia, cultivat extensament per aprofitar-ne les fulles (Lawsonia inermis).
f. [ED] Fulles seques en pols de l’alquena, emprades per a tenyir els cabells, les celles i les ungles d’un color bru vermellós.

 

Què haurien descobert els nostres multicultis si en comptes de mirar enfora s’interessessin per la seva pròpia cultura? Que els àrabs ja fa segles que ens varen llegar el coneixement de com emprar l’alquena com a tint. Ho recull l’Alcover-Moll (DCVB), on ho trobem documentat dels segles XIII al XV:

ALQUENA f. ant.
Arrels de la planta Lawsonia inermis, que, reduïdes a polsim i dissoltes amb aigua, s’empraven com a cosmètic i principalment per tenyir els cabells i les celles; cast. alheña. Abunda en diversitats de grans, així com de forment, ordi,… pèsols, tremussos, arròs, alquena, adcercó, Eximenis Reg. 25. Alquena ha aytal la conexensa que sia ben verda e ben prima e molta, e si uols ueura si es fina, destrempala ab holi, e deu tornar vermella, e si no no uall res, Conex. spic. 13 v. Preneu… vna liura d’alquena e vna liura de oli, Dieç Menesc. ii, 40. Ja surt la forma alquena en Cost. Tort. IV, xv, 24.
Etim.: de l’àrab al-ḥanna, ‘la planta Lawsonia inermis’.

Quan érem un país normal i ens volíem apropiar una paraula forana que tenia un so aliè al nostre sistema fonològic, fèiem el que fan totes les comunitats lingüístiques del món que no volen acabar fagocitades per les llengües imperialistes o expansives: adaptar el fonema aliè substituint-lo pel més acostat. Això explica que les diverses guturals del castellà o l’àrab acabaven naturalitzades amb el so ‘k’ (maco, quefe…):  la ciutat de Jaca donava molt de jocs als autors populars del segle XIX.

El procés de naturalització al català de “Henna” inclou la substitució de l’aspirada inicial per una “qu” gràfica i la reducció de la geminada nasal. En canvi, la síl·laba inicial és l’article àrab, que en els manlleus rebuts a les llengües romàniques juga capriciosament a cuit i amagar (el català té menys tendència a conservar-lo que el castellà):

  • quitrà vs alquitrán
  • magatzem vs almacén
  • raval vs arrabal* (l’article s’assimila)
  • cotó vs algodón
  • sucre vs azucar* (l’article s’assimila)

Quan l’enlluernament amb les cultures sobrevingudes basteix una coneixença anecdòtica i gens aprofundida d’aquestes cultures sobre els fonaments de palla de la ignorància de la pròpia cultura, el resultat és la multiincultura…

Diuen que Es tanca una porta i s’obre una finestra: ara els viciosos de l’escrable i altres “verbívors” (Màrius Serra dixit) tenim dues paraules valuoses, perquè henna permet remultiplicar la hac i alquena (en plural) permet remultiplicar la “QU” bo i escrablant!

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!