Pere Meroño

El veredicte de les urnes, benvolgut Enric, és tan clar i contundent (?)

100.000 adhesions per un Estat propi!

i inapel·lable, que no deixa pas dubtes.

Ara bé, cal interrogar-se, em sembla, sobre dues coses: com és, com funciona, quin són els trets d?un tan fort domini polític, al País Valencià, per part de la dreta; en segon lloc, quina responsabilitat en té l?oposició, tota ella en conjunt, i el Compromís en concret, en el resultat final?. A partir d?aquí, cal traçar vells i nous camins per mirar de contenir, limitar, i capgirar, finalment, la llarga etapa de domini neo-espanyolista i conservador.

Anem a pams.

El PP

La victòria a nivell de país i local és aclaparadora: un veritable plebiscit. L?Enric Juliana, sots-director de La Vanguardia, i antic company de militància meu, a Badalona, del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC, escrivia, em fa l?efecte que dos dies abans dels comicis, un premonitori article on anunciava això que s?ha esdevingut. En Juliana venia a dir, entre d?altres coses, que el PP prometia la felicitat, un moment dolç d?obres i fets, de calés pertot, i que l?oposició, per contra, només venia lleis, reglaments, limitacions, i un final de festa.

Crec que el PP combina una pràctica leninista d?ocupació, administració i gestió del poder ?per cert molt semblant al de CDC d?en Pujol en l?època daurada, líder, per cert, molt llegit en Gramsci, Marx i Lenin-. És un model asfixiant, d?una terrible eficàcia. Gairebé imbatible.

Crec que el PP funciona a cop d?enquesta i sondeig, i sap de les veritables aspiracions de les grans majories. La seva acció de govern respon, fil per randa, a desigs fondos, a somnis, a dubtes i incerteses. El seu monopoli dels principals mèdia ajuda, a més, a conformar-ne el punt de vista dels votants i a crear el miratge del qual es nodreix i hi viu.

El PP, si em permets, Enric, ha fet coses bones. Té coses bones. Vull dir, aspectes a imitar com ara organitzar-se per guanyar, saber escoltar la gent i intuir per on va ?instint de masses, en dèiem al PSUC-.

El PP té l?hegemonia ideològica, l?hegemonia cultural, i això es tradueix en un domini i direcció política de difícil reversibilitat.

Una recomanació: estudieu-los, escruteu-los, a fons. Talment com entomòlegs. N?aprendreu un fotimer. Critiqueu-los amb fonament, no els insulteu: ho tenen tot, cel i terra, i amb insults no s?hi va enlloc, Enric.

L?oposició

Com a l?època pujoliana, la victòria dels uns es nodreix, a banda dels èxits propis, en els torts aliens. Si voleu saber per què ha guanyat el PP només cal mirar, excuseu-me, l?oposició que té. Una oposició que és un regal per a qualsevol governant que vulgui eternitzar-se en el poder.

Els socialistes: sense liderat ni força. Sense projecte. El Compromís, un pacte tocatardà, de mera juxtaposició, sense cohesió, sense discurs unificat. Un agrupament de vells enemics, de gent mal avinguda. Una presó de partits més que no una suma intel·ligent ben administrada i resolta. Una suma que no suma, si no que resta.

Un comentari: sense Compromís, tingueu-ho clar, Enric, la patacada hagués estat més grossa. Sense Compromís, alerta!, trigareu molt més a recuperar-vos.

El Compromís pel País Valencià

És una coalició mal coaligada. És un primer pas. És un model primerenc, sumari, de coalició. Un entre molts. N?hi ha de millors, i de dolents, com ara aquest. El resultat precari de Compromís no condemna la hipòtesi de la coalició. N?obliga, sisplau per força, a repensar-la, a refundar-la.

El futur

El PSOE canviarà, d?aquí a quatre dies, de líder. L?era Pla és finiquitada. El problema, però, no és només de liderat, sinó de proposta programàtica, de projecte polític. Des de la derrota de l?extrotskista Joan Lerma, i el fracàs de l?opció d?en Joan Romero, el PSOE va fent zigazagues o badocant. Ho tenen, francament, ben difícil. És feina seva, però, mirar com se?n surten.

Compromís: cal un nova coalició. Un nou discurs. Un nou programa. Una coalició, si em permets Enric, a per totes. Que hi concorri a tots els comicis, fins i tot en l?elecció de juntes als col·legis professionals, a Lo Rat Penat, als ateneus, a les juntes d?Universitat.

Un bloc fort, plural, compacte, que n?extregui força de la seva pluralitat. En teniu un grapat, de coalicions reeixides: Convergència i Unió, el BNG ?és un partit / no partit, una federació de grups-. Sincerament, apostaria, durant una llarga etapa ?crec que costarà 8 anys vèncer el PP, i això si es treballa molt i molt bé- un bloc polític ben intel·ligent i greixat.

Aquest nou Compromís pot i ha d?aspirar a recollir el suport d?entre el 15 i el 20% de l?electorat. Amb un potent grup parlamentari a les Corts Valencianes, a les diputacions, als ajuntaments ?de cara al futur, 600/600 regidores i regidors, uns 50/70 alcaldes -?

Això o romandre a l?oposició durant anys i panys ?20, 30 anys- en una travessa del desert inacabable i letal.

De vosaltres en depèn, Enric.

Fraternalment,

Pere